17 d’abr. 2008

Abril fa aigües


He obert un paraigües groc dins una peixera i he posat a la rentadora uns texans que duien un bitllet de deu a la butxaca. No se m'acut forma més significativa de cridar el mal temps.

Per això avui ha plogut a les andanes del metro i als ascensors. Els semàfors de les cruïlles més transitades han deixat de funcionar i les escales mecàniques s'han aturat a mig camí entre dalt i baix. La ciutat grisa no està preparada pels naufragis.

En aquestes circumstàncies, la meva embarcació i jo no hem tingut altra opció que enfonsar-nos en lenta i poètica agonia. Sense capses de llumins ni fars guies.

Ara que hi penso, quina putada va fer la Rose deixant que en Jack morís per hipotèrmia a les gèlides aigües de l'Atlàntic.

11 comentaris:

Carmen Griss ha dit...

No sembla tan dolesta aquesta agonía... La poesía ho fa tot precios i mes suportable, ¿no creus?

XeXu ha dit...

Avui he vist pedregar per la finestra, després d'un dia plujós a intervals. No ens ho crèiem, era un espectacle que feia molt que no vèiem. En aquell moment no se m'ha passat pel cap que vivim en una ciutat que cada cop que cauen quatre gotes es col·lapsa. Realment, en aquest país tenim un problema amb l'aigua.

L'Aprenenta ha dit...

Quan et llegeixo, em deixes sense paraules Petita Criatura! Pensa però que és necessari que plogui. Què havia de fer la Rose?

PetitaCriatura ha dit...

Carmen, jeje ho fa tot preciós, i tant. Els enfonsaments de vaixells sempre m'han semblat moments plens de bellesa. És curiós.

xexu, et veig amoïnat pel tema de l'aigua :-p Jo també vaig veure pedregar, va ser alucinant! Crec que som tan mediterranis que no estem preparats per aquesta mena de temporals.

aprenenta, gràcies. Carai, li podria haver deixat un trosset de fusta, no? O podria haver trobat alguna altra fusta per a ell! Penso que van desistir massa ràpid.

Petons per tots tres!

niña de azucar ha dit...

Quan havia d'anar a classe i plovia directament em quedava al llit...la ciutat grisa no està preparada pels naufragis i renfe encara menys.
Quina sort que nosaltres naufraguem a aigües del Mediterrani...

MOONLIGHT ha dit...

el pes que va portar tota al seva vida la rose segurament li va fer veure que podria haver-lo ajudat... ja va bé que plogui, però per un dia que estic per barcelona tampoc calia...

gemma ha dit...

es tracta d'endevinar la peli?
jo la se
Me'n duc un premi si te la dic?

PetitaCriatura ha dit...

niña de azucar, juas! La renfe no està preparada ni pel sol més radiant. Què tindrà la catenària que es capaç de capgirar així les nostres vides? La millor opció és la de quedar-se al llit, sens dubte. Ets una noia llesta. :-*

moonlight, què mínim que una mica de mala consciència, dic jo. Perquè la pitjor part ja se la va endur en Jack. Llavors vas ser tu qui va portar la pluja? Potser la ciutat grisa et va sentir dir allò de què no t'agrada que allarguin els dies i es va enfadar. :-*

gemma, tu sí que saps... Per favor, però si està claríssim que parlem de "Un pez llamado Wanda". Així jo també m'enduc premis, listilla. :-p Petonàs :-***

MOONLIGHT ha dit...

potser sí que va ser per aquest motiu, jeje

Clémentine ha dit...

M'agrada molt llegir-te, saps? I per avui no dic res més, que he de marxar :) Petons!

PetitaCriatura ha dit...

Doncs ja et val, moonlight ;-)

clémentine, i a m'agrada que t'agradi, de la mateixa forma que també m'agrada molt llegir-te a tu. Ui! Clémentine? Hola? (Ja ha marxat, fiu!) Petons!