9 d’abr. 2008

Closca ve de to close


Hi ha una determinada hora del matí en què la gran ciutat ja no absorbeix cap més dels cotxes que volen accedir-hi a través de les autovies d'entrada. És en aquest moment quan, per cada vehicle que abandona el nucli urbà, un de nou hi té cabuda. Només pot ser així.

I tots els vehicles que restem aturats a terra de ningú ens convertim en passos comptats d'una classe de balls de saló. Un-dos-tres, un-dos-tres. Com el compàs dels valsos que ens marcàvem a la cuina mentre es refredava el sopar. Hora punta, en diuen.

Quan la ciutat grisa esdevé hermètica i plàstica.

Impermeable, sobrepassada per l'excés.

Jo hi entreveig un vestigi d'humanitat i fins i tot m'hi reconec.

10 comentaris:

XeXu ha dit...

La ciutat és viva, és un organisme molt complex i nosaltres en formem part. Ja ens podem sentir com una cèl·lula del nostre cos, que també deu tenir les seves hores punta d'activitat. Som com nines russes.

Clémentine ha dit...

"There is choreography in traffic jams"... m'ha recordat a la lletra de It's all right de Marlango

Bona nit :)

Giorgio Grappa ha dit...

És per coses com aquesta que no m'agraden les grans ciutats: no estan fetes a mesura humana.

Madieta ha dit...

"La ciutat grisa esdevé hermètica i plàstica"

Em quedo amb aquesta frasse, m'ha encantat, tot i que no crec que "grisa" sigui un qualificatiu adequat per BCN. A mi sí que m'agraden les grans ciutats.

PetitaCriatura ha dit...

xexu, veig que t'ha sortit la vena científica :-) Si et pares a pensar-ho, realment som ben poca cosa: una petita peça de tot un sistema immens. Millor deixaré de pensar-hi, perquè és força depriment XD Petó.

clémentine, gràcies, jo no sabia quina banada sonora posar-hi, i ara que ho dius, Marlango sempre queden bé a les autopistes de les rodalies. Un petó.

giorgio, totalment d'acord amb tu. A mi sovint em sobrepassa la magnitud que les coses adquireixen a la gran ciutat. Tot és massa. Un petó.

madieta, gràcies. La veritat és que aquests dies de solet, s'assembla a una ciutat bonica i tot. Jo crec que el millor és poder gaudir de les grans ciutats i tenir la oportunitat d'allunyar-t'hi quan n'has tingut prou. Aquest és el punt ideal per a mi. Un petó, guapa :-*

namaga ha dit...

Aquest cargolet diu patxanga! a camp-obert :*

PetitaCriatura ha dit...

Tots som una miqueta cargolets a vegades, oi namagueta? Aquest diu patxanga??? Aviam... Ostres, sí, diu que ell només vol patxanga! Quines coses XD :-*

elena ha dit...

aquets dos 2posts etimològics" demanem trilogia..mar...ciutat i ... no et sembla? ;-)

Marta ha dit...

la ciutat amaga molts racons, els bons s'han de des-cargolar o des-CLOSE tots.

PetitaCriatura ha dit...

Elena de Tarragona, trilogia? XD Al final la gent es pensarà que estic sonada... Tindré en compte la teva petició, va. Gràcies ;-)

Marta, i tant :-)