22 d’abr. 2008

Nocturnes


L'única cosa que se m'acut quan veig el meu reflex a les finestres del metro és que ja tinc una edat per portar xapes d'en Rambutan al bolso i anar a la feina calçant unes bambes Converse. Que ho deia de debò allò de què als 28 anys em veig vivint els 21 altre cop.

I les meves bambes dels 21 disfressats dels 28 són tan inapropiades que ara guanyo els 5 minuts que abans perdia. O sigui que em quedo igual.

Però ara, quan encara em contraresto, passo ben a prop dels edificis per a què els llums automàtics dels portals s'engeguin al meu pas.

Floretes nocturnes, quan la plaça és tan blanca que sembla que cremi.

Ho hauries de veure.

17 comentaris:

L'Aprenenta ha dit...

Jeje, doncs jo amb 25 tb porto les converse dels 21...jeje, com tu. I diria, que si conituu aixi, als 28 encara les portaré...A mi el que normalment em passa és que les faroles s'apaguen al meu pas... :(

MOONLIGHT ha dit...

millor sentir-te com algú de 21 que no com algú de 40... no hi ha res, ni ningú que marqui com has de vestir o com has de viure segons l'edat... això ho marques tu mateixa

memoria ha dit...

Jo en tinc 29 i l'altre dia volia recuperar les meves bambes dels 13 anys, crec que lo meu és una mica més greu XD Sobretot quan a classe coincidim els nens de 10 anys i jo amb les mateixes bambes, això sí que és fort!

La Dietrich ha dit...

Rambutan...? puaj... i quin problema té la gent de 40 anys? L'altre dia vaig creuar-me en Pau Riba, que en deu tenir 60 i era més modern que ningú...

namaga ha dit...

Floretes nocturnes? :DDDD
per cert tinc una curiositat qui és en Rambutan?

El tacte de les paraules ha dit...

Jo diria que les bambes no tenen edat! I el que diu una amiga meva...el que compta és l'edat espiritual. Reconec que part de raó té. ;)

El que mai et vaig dir ha dit...

Jo tampoc sé qui és en Rambutan...serà que ja sóc massa gran?

Clémentine ha dit...

uhmmm jo tinc bambes dels 18 disfressades de... res :( que avorrides són!

M'agradaria veure una plaça tan blanca. I tampoc sé qui és Rambutan.

Petons :)

txeri ha dit...

el meu cas és més greu, a l'hivern me compro les mateixes sabates des dels 16-17 anys, les famoses xafamerda!(ara en tinc 25) Però que consto que les vai alternant, per ser més guai, xafamerda-converse-kickers i birkenstoke en exclusiva a l'estiu. Diríem que no m'agrade nar a comprar...

PetitaCriatura ha dit...

Us veig frisosos i frisoses per saber qui és en Rambutan. Abans que no feu com la namagueta i se us acudeixi buscar al google imatges i m'imagineu amb una xapa d'una flor estranya i peluda al meu bolso... Aquí teniu la resposta als vostres dubtes existencials:

Rambutan Blog

(Encara ric, namagueta)

PetitaCriatura ha dit...

aprenenta, però les meves no són les mateixes que les que portava als 21, eh?! Les he anat renovant. I espero que tu als 28 te les hagis renovat també, que sinó caminaran soles! :-p

moonlight, cert, cert. El problema és que per anar a la feina, una a vegades s'ha de disfressar una mica. Però vaja, que més aviat són manies meves, en realitat no m'han dit mai res per portar bambes.

memoria :-) Ja la vaig llegir la història de les teves bambes i sí, lo teu és encara més greu. Això vol dir que puc anar amb les mateixes converse fins als... 44? Juas!

dietrich que jo no tinc res en contra de la gent de 40 anys, eh?! Jo no he dit pas res dels 40 anys. De fet, hi ha persones que amb els anys milloren molt. Puaj :-p

namagueta rambutana, molen les floretes nocturnes!

el tacte de les paraules, sí, això de què l'edat es porta dins és un tòpic però també una certesa! (a més d'un consol)

el que mai, no, dona, que jo tampoc no sabia qui era fins no fa gaire, que una amiga me'l va descobrir ;-)

clémentine, segur que a la teva ciutat de la boira hi ha matins en què alguna plaça es lleva tan blanca que sembla que es cremi ;-)

txeri, jajaja, ostres, quina dissertació sobre el calçat i les marques, et veig molt al dia. Jo dec ser una avorrida perquè vaig a la botiga i dic "Aquella d'allà, la 6584940, el número tal". I les probabilitats que tinguin el meu número són inversament proporcionals a com m'agradi el calçat en qüestió.

Nou petons a repartir!

txeri ha dit...

uoo, no volia pas donar la sensació de saber-ne, ans el contrari...no me sé cap més marca ee?? a bueno sí, les camper, que en tinc unes d'herència ;)

LAIA ha dit...

Ei, jo també vaig a la feina amb les meves converse. Una per a cada dia depenent del peu amb què em llevi. Petonets estrellats!!!

namaga ha dit...

:) bon dia i bona diada petita-rambutana-peluda :DDDD

niña de azucar ha dit...

Joo per sort no m'he de disfressar per anar a la feina, i sort pk no tinc res més k bambes.
El rambután k coneixia era una fruita del "xino" (estava flipant imaginant algú amb una xapa d'un tros de rambután XD)
i per acabar Bon Sant Jordi!!

PetitaCriatura ha dit...

txeri :-) :-*

laia, uooo, una per a cada dia? Què guai! :-*

namagueta rambutana XD Espero que hagis tingut una diada ben dolça! :-*

niña de azucar jajaja, ha portat cua això del rambutan pelut enganxat al bolso com una xapa XD Bona diada!! :-*

L'Aprenenta ha dit...

jajaja, no són ni dels 21 ni duraran fins els 28, t'ho prometo...jejjee