Aquells dies, a les sis de la tarda els dies tot just acabaven de començar. Potser només per això els dies ja van valer la pena. Jo ja m'entenc. Avui en realitat només m'he entès jo.
M'han dit que projectem allò que rebem. Es tracta d'una d'aquelles teories a l'estil física quàntica. Resulta molt interessant, però també se'm fa dur pensar que allò que no vull a la meva vida, en realitat sóc jo mateixa qui ho atreu.
El secret resideix en saber projectar per tal que les coses positives flueixin com l'aire, o com el vent, que ve de si tu me dices.
Jo ja m'entenc.
19 comentaris:
Si tu me dices vent?
Sort que tu t'entens, però el que m'ha agradat és això dels dies que comencen a les sis de la tarda. Jo em sento una mica així ara, a les sis, quarts de set, les set és quan comença el dia de veritat. I dura poc, però carai si val la pena!
Tinc una curiositat, aquesta cançó em sona molt, és com si l'hagués sentida fa poc però no sé on, és d'alguna sèrie o BSO?
M'agradaria saber-ho perquè em recorda a un bon moment amb la meva noia.
Ah, i felicitats pel teu blog!
Jo també, jo també, jo també t'enteeeeenc! Pingüineta! Tu projectes tot el dia que vols ser pingüineta i jugar a patinar sobre el gel i nadar (que és com volar sota l'aigua) i menjar sardineta frescaaaa!
Pingüinetaaaaaa!
(Ui ui ui ui! El Giorgio està molt content, avui: diu que aquest trimestre, els dimarts comencen a dos quarts d'onze: tu l'entens, el Giorgio? Tu saps què vol dir?)
Besets!
jajaja
Eiii, hi has fet tombs ee?? jajaj, pos t'ha quedat molt bé la tetralogia
Agradable sensació el llegir-te i escoltar-te, merci!
A vegades ens entenen més del que creiem.
Un curs per aprendre a projectar?jo m'apunto!!
i a mi que no m'agrada que els dies s'allarguin...
Projectem allò que rebem...suposo que el que fem és buscar alguna cosa que volem, i que pensem que podem aconseguir...el mal bé quan això que busquem, que no deixa de ser la felicitat, ho intentem buscar en els altres, sense començar per nosaltres mateixos. Buf! Entenc perfectament això de que els dies comencin a les 6 de la tarda.
Una abraçada! Ets el meu altre jo...
;)
Si tu me dices ven lo dejo todo... en versió de Los Panchos acompanyats de l'Edie Gorme? Tocavn bé, aquells! Allò era rascar de veritat les guitarres... i sense voler-ho ens has fet tetralogia, encara no que aparegui al títol... sis més i tens un decàleg "de la llengua al pensament"...
Tota la raó del món, els dies a les sis de la tarda comencen. Una foto molt ben aconseguida :)
xexu, si tu me dices vent XD Quina sensació més agradable aquesta que descrius. Jo a les 6 encara en tinc per una estona més de feina :-*
Hola, lucía, benvinguda. La cançó és d'un capítol de la cinquena temporada de la sèrie The L word, concretament del capítol 6, si vols et busco el minut i els segons XD Gràcies a tu per la visita!
Tux, com ho has sabut??!! M'encanta nadar que és com volar sota l'aigua! Ets un pingüinet mooooolt llest :-*** (Doncs no, jo tampoc no ho comprenc... Des de quan algú es posa content per entrar a dos quarts d'onze a la feina?? Aquest Giorgio, no hi ha qui l'entengui...) Quina barra, Giorgio!! :-*
txeri, jejeje, m'ha costat, m'ha costat. En el fons m'hi resistia, però m'ha agradat la interacció. Gràcies a tu per les visites i els comentaris :-*
niña de azúcar, sovint els altres ens entenen millor que nosaltres a nosaltres mateixos: des de fora tot resulta més simple. La persona que em va parlar de projectar, quan deia la paraula "projectar" feia un gest amb els braços, com de treure enfora, com de projector de cinema, talmente ;-) Jo també m'hi apunto! :-*
moonlight, ooooh :-o No havia conegut mai ningú que digués això. Mola tanta diversitat d'opinions, eh?! :-*
boira alter ego, tota la raó: s'ha de començar per dins, per tal de projectar. Tot radica en nosaltres mateixos ;-) :-*
Dietrich, m'encanta el títol del decàleg!!! Buf, es podrien dir moltes paranoies, eh?! Em fan molta gràcia Los Panchos, són tan... Panchos XD :-*
somiant, gràcies :-) La primavera és l'època en què això es nota més, sí. :-*
Gràcies a tots i totes pels vostres comentaris!!!
Gràcies! Era L-Word!! Ara ja ho sé, m'ho estava imaginant :)
Aquesta si que ha estat bona!!!m'afegeixo als altres comentaris...i em trec un barret virtual.. ets una artistaequilibrista!!!.. saps alguns cops,llegint-te,he sentit com si se'm "desfragmentès " - que ve de desfragmentar - alguna cosa per dintre. jo ja m'entenc..
M'agrada la cançó. Es per a escoltar-la de nit, amb vi. Últimament sempre vull escoltar les cançons amb vi, tinc un problema.
Vent. A la ciutat de la boira el vent acaricia, saps?
petons :)
lucía, a disposar ;-)
elena, buf, moltes gràcies... Però és molt xorres això de les arrels de les paraules, eh?! Jo no voldria pas que et desfragmentessis en trossets i els deixessis escampats per la comarca del Tarragonès :-p En fi, moltes gràcies, de debó, pels teus comentaris, ànims i riures. Un petó.
clémentine, mentre només es tracti de capricis i no acabis cada nit muntant una festa loca loca XD Jo sóc fatal per triar vins, no en tinc ni idea. A la meva ciutat de la boira el vent talla una mica. O això sembla. Un petó.
Vigila petita criatra.. que un "de" abans d'una paraula li capgira el sentit... que descansis. una abraçada
Ehem...
Surt, Petita Criatura, surt a dos quarts d'onze O:-) .
elena, i tant! Elena de Tarragona no seria el mateix sense la "de" :-p És això, no?
Jajajaja Giorgio, quin tip de riure... Ho sento... Darrerament em perdo i no llegeixo bé. T'acompanyo en el sentiment. En Tux ja deu fer hores que està en pijama i barretina de dormir. Un petó.
sempre hi ha una primera vegada per tot, jeje
jo veig imans per tot arreu... problemes que tornen com per primera vegada.
positiu-positiu-negatiu-negatiu
Publica un comentari a l'entrada