skip to main |
skip to sidebar
Pàgines
-
►
2017
(1)
- ► de desembre (1)
-
►
2011
(11)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2009
(38)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
▼
2008
(126)
- ► de desembre (9)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (4)
-
▼
d’abril
(17)
- Deixa-me amar
- Voler-ho
- No ens enganyem
- (Contra)diccions
- Per poc no et trio el títol d'un llibre i entro al...
- Nocturnes
- Entre poc i massa
- 6 perdre el cap (algú) No saber el que fa.
- Abril fa aigües
- Futileses
- Projectes
- Llumí ve de you and me (*)
- Closca ve de to close
- Marejar ve de mar
- Excessos
- Ja és primavera
- Shhhtt...
10 comentaris:
Me l'havies de triar a mi el títol d'un llibre...jo en volia comprar un per mi, i al final tanta gent m'he atabalat i no n'he comprat cap!! M'agraden les fotos, estan molt bé. I de qui dius que entraves al cotxe? jaja
Unes fotos xulíssimes, però el títol del post el podries explicar, no?
Ostres podria haver sigut el meu cotxe, que era aprop, com sempre, esperant, com els detectius, observant la gent :P
Què et va distreure? a qui vas descobrir? Mhhmhmmm, aquest títol és molt suggerent.I les fotos son molt boniques. Un petonàs.
com és el coco humà que quan intentes oblidar algú, de manera sobtada et venen records, imatges, llibres per regalar algú que ja no hi és...
quantes roses que s'arriben a veure en un sol dia! A mi la meva encara m'ha d'ha arribar... o no, no ho se!
Que extrany que del cos de la najwa nimri pugui sortir una veu tan trencada. Jajaja m'acabo de perdre
petons
Una festa molt especial. Diferent. De fet, no comprenc com pot tindre tant d'èxit: en el fons, és un festa de friquis.
va ser un gran dia... petó
aprenenta, no el vaig saber triar per a mi, imagina't triar-lo per algú altre! Les propostes que feies al teu blog estaven bé, per això. Jo potser el proper que em compri sigui el d'en Joan Miquel Oliver :-*
xexu, gràcies, tot i que no vaig tenir un dia gaire lúcid amb la càmera. El títol... em penso que no l'explicaré, em fa vergonya! :-*
carmen, ho sabia, ho sabia. Presentia que et tenia aprop, camuflada i armada amb gominoles de fruites i colors... Hi havia tant d'enrenou que no es sentien ni els telèfons mòbils, imagina't! :-( :-***
laia, moltes gràcies, guapa :-) Dóna peu a imaginar, el títol, oi? :-*
moonlight, tu ho has dit tot, i no cal afegir-hi res més. :-*
clémentine, les millors flors són les que arriben sense avisar. T'has parat mai a escoltar detingudament alguns sospirs de la Sharleen Spiteri? Al final no ens trobarem. :-*
Giorgio, ostres, sí, realment és una festa ben friqui. Els seguidors de l'equip de fútbol que jugava al vespre amb el barça, al·lucinàven (com veus, de F1 potser en sé alguna cosa, però de fútbol no en tinc ni idea!) :-*
babèlia, m'alegro que fos un gran dia :-) :-*
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
Futbol... futbol... futbol... Ah! Sí! És això que es juga amb una raqueta, no?
:-P
Publica un comentari a l'entrada