Ara és el moment de valorar que encara sigui de dia quan acaba la jornada laboral.
Perquè tot i que els matins siguin freds, als migdies em puc camuflar entre els turistes de la gran ciutat. Bosses de la botiga del barça, escots vermellosos. Torna el fenomen mitjons i xancletes, i jo sortiré a les fotografies dels àlbums familiars xinesos.
Ja és primavera, llenço la casa per la finestra.
El tabac es compra a cartrons i els esdeveniments són multitudinaris. I conec una reflexióterapeuta experta en rialles i en mots exactes. Aparadors amb avarques noves de tots els colors.
Ara és el moment de valorar que ja no es fa fosc tan aviat.
12 comentaris:
Visca la llum!
Interior i exterior
el millor de la primavera... aquest cop és la cançó de FactodelaFe y las Flores Azules, del ditxós anunci d'aquests de la foto...
Jajaja! Ara en dius reflexoterapeuta? M'agrada!!! Idò tu seràs madò moixonia.
Has de superar les meves aubarques blanques de margalides taronges per aconseguir ser doctora llicenciada en peus. Quan les tengui a prop, t'envio una foto;)
Nanit
doncs si, jo avui tenia la mateixa sensació
jesús, i tant, jo ho noto moltíssim: la llum exterior és vitalitat interior. Un petó :-)
Siiii, babèlia!! Fins i tot en el punyetero anunci aquest queden bé! Petó :-*
Jajaja octubrina, una reflexióterapeuta és una experta en l'art de reflexoterapia barrejada amb les reflexions. He hagut de tirar de diccionari per entendre part del teu comentari :-o Jo ja he vist les que seran les meves avarques d'aquest estiu, però les teves margalides les superen segur! :-*
Això està molt bé aprenenta!!
Això de que hi hagui llum a les 7 de la tarda és el millor. A més, la llum de les 7 es una llum preciosa, els colors són més macos :)
Bon cap de setmana!
Fins i tot a les vuit, clémentine! Si, és una llum que fa olor de tardes d'estiu :-) Bon cap de setmana també per a tu :-*
Com tot, té la seva trampa. A l'estiu és diferent, perquè no tens hores ni dies i t'és igual tot. Però ara, que el dia següent toca anar a treballar altre cop, passes la tarda tan feliç, amb aquest solet i aquesta llum, i de sobte veus que són les nou del vespre, i que el dia se t'està acabant. I l'endemà, torna a començar. M'agraden els dies més llargs. Però aquesta sensació que et dic m'ha sobresaltat aquesta setmana. Tot és acostumar-s'hi, com cada any.
eh eh, ja m'estas pasant la targeta de la reflexioterapeuta... es urgent :P
Ummm... sembla que t'has deixat de posar música en aquesta entrada i em sembla que tinc una cançó ideal.
Ya llegó la primavera en unos grandes almacenes,
el último neón centellea
mientras media ciudad aún duerme.
Sí xexu, suposo que també necessitem un temps d'adaptació al canvi... Però sens dubte jo ho prefereixo a la foscor de l'hivern. Un petó.
Ets una noia molt llesta, carmen :-p Si vols et puc oferir una sessió de reflexiologia en una teteria clandestina el dia que ho vulguis. Et sembla bé el tracte? :-*
Jajajaja ràtzia, molt bona!! Aish, és que n'Ismael té música per a tots els moments... Gràcies per l'aportació! :-*
Publica un comentari a l'entrada