S'esgoten les entrades per a les últimes funcions improrrogables. Aviat no hi haurà primeres files i es buidaran els camerinos de vestits, de flors i de notes d'admiradors.
Però això no és una mala notícia.
Només és que jo sovint em perdo en futileses, com els cables elèctrics que alimenten l'enllumenat públic de la ciutat grisa. De fanal en fanal, una unió infinita. O com els satèl·lits, els portàtils i les tecnologies 3G. Senyal de cobertura excel·lentment en xarxa.
Ho veus? Tenim una connexió punt a punt, fins i tot sense voler-ho.
7 comentaris:
Deu ser com les espurnes, que ens creen curtcircuits i començam a somniar en colors i pluges i bruixes que volen i cables que travessen les ciutats i els oceans... tot sense voler-ho. Umbilicalment ;-)
per les conexions punt a punt tambè arriben certes flors, notes i ganyotes d'admiradors... mentres hi sigui la llumeta blava hi ha esperança
.. l'he llegit unes quantes vegades...i no el "pillo" ...i m'agradaria eh...
octubrina, com sempre, tu hi poses les paraules exactes. M'encanta la idea dels cables que creuen oceans. I m'encanta l'umbilicalment. I ja callo. :-*
carmen, tu és que ets una artista de les connexions. La meva llumeta, però, és verda, tot i que prefereixo el blau. :-*
elena, no són més que futileses. Has vist la connexió punt a punt que acabem de tenir? D'aquí a Tarragona directament. Sembla màgia. :-*
Les connexions invisibles, unions perfectes sense saber com apareixen.
La teva ciutat grisa per a mi es de colors... futileses, se'n podrien dir també...
Les connexions són estranyes, però hi són, que ja és molt.
Bona nit i petons :)
Dolça niña de azucar, són tan invisibles que sembla que no hi siguin. Per això semblen futilises, però en realitat no ho són, perquè resulta que sí hi són. Veus? Ja m'he tornat a perdre en futileses. :-*
clémentine, veure una ciutat grisa en colors per a mi no són futileses, és saber pintar com tu saps fer-ho. Molen, les connexions. Bona nit :-*
Publica un comentari a l'entrada