He pogut veure les classificacions de la F1. L'Alonso per poc no passa de la Q2 i jo m'he adormit. Jo no he passat de les 14h en la meva sessió d'excessos.
I és que m'ha vingut molt de gust beure'm un got de gaspatxo, però he acabat comprant tarrinetes de gelat de torró de La Sirena.
No ho tornaré a fer, no ho tornaré a fer. No voldria caure en la síndrome de l'acumulació de tarrinetes de gelat de torró al meu congelador, perquè jo sempre he sigut més de xocolata, i del gelat de torró el més m'agradava era com t'agradava a tu.
Demà potser surti a buscar orxata.
10 comentaris:
Per això estan els diumenges, per fer excessos o recuperar-se d'ells. Bé la majoria... jo per treballar-los :(.
Millor que acumulis tarrinetes de gelat de xocolata, i el que més t'agradi d'això, sigui com t'agraden a tu, i no com li agradaven a ell.
Oblida el gelat de torró i omple el congelador de gelat de xocolata dona! O la nevera d'orxata i gaspatxo... :) Que líquid és tot avui!
Jo el que penso és que els diumenges són un petit trencament en la rutina del dia a dia, per tant tot allò que acabis fent és el que en realitat volies fer en el moment en què ho has fet.
Vaja que si et venia de gust el gelat de torró encara que només fós per recordar, benvingut sigui el gelat de torró.
m'agrada l'orxata... potser jo també en compri demà :)
A jo m'ha donat per uns de la sirena que són de cafè i carmel, o una cosa similar, per provar, perquè poc més que de xocolata viuen els meus gelats... Pren-te tant com faci falta! Besades.
Jo tampoc vaig poder veure la F1.. encara em fa mal.
Ho vaig substituir dormint la festa de dissabte nit.
en fin.
A poc a poc, petita criatura.
No tinguis pressa.
Les coses es posen a lloc.
Primer una i després l'altra.
Al final t'adones que només s'ha de córrer per evitar que es fongui el gelat, això sí.
Has provat mai que bé que lliga la xocolata amb la maduixa? o amb la vainilla? o la canyella?...
Si pots, passa per la plaça revolució, a Gràcia, i tasta a la geladeria italiana el gelat de xocolata negra.
Oblidaràs el torró.
Oblidaràs com te dius, fins i tot.
Gràcies pels vostres comentaris!!
ràtzia, ostres, jo vaig estar treballant un temps quan la resta de la humanitat feia festa i sé com n'és de dur! Ànims! Un petó.
xexu, i tant, només són moments de debilitat però ja no són tan dramàtics com ho eren abans... Moltes gràcies, maco. Un petó.
clémentine, jajaja, sí que és molt líquid ara que ho dius! Fins i tot el gelat quan es desfà ;-) Un petó.
marc, moltes gràcies per la teva visita i el teu comentari, m'ha agradat molt. Saps relativitzar les coses, i això t'ajuda a viure-les amb una certa pau. Com a mínim això dedueixo del teu comentari, a més de què t'agrada la orxata! Mmmmm... Un petó!
Dietrich, no cal que t'expliqui les moltíssimes propietats beneficioses de la xocolata, oi? Tastaré aquests de cafè i caramel! Besades.
Marta, jo el que vaig veure van ser les classificacions, i també em vaig acabar adormint...
El que mai, gràcies per la recomanació! A mi els dolços em poden, així que sóc capaç de lligar els gelats de tots els gustos amb qualsevol cosa dolça, però no vull oblidar com em dic, eh? XD Gràcies!
Ho he intentat, confesse que ho he intentat; però, al final, mai no he aconseguit imaginar-te mirant un espectacle esportiu per la tele un matí de diumenge.
Puc imaginar-me al Batman sense cap esforç en el sofà, tot estovat, mirant la pantalla amb el ulls mig oberts, mig tancats, mentre decideix si adormir-se o si seguir mirant aquells ninotets que es mouen i fan soroll. Però, a tu, no, de cap manera. Bé, amb un gelat a les mans, potser; però, ni així.
Besets!
Jajajaja, Giorgio, m'has fet riure molt!!! Ho sé, ho sé... Jo confesso que no en tinc ni idea de cap mena d'esport, però les carreres, no sé què tenen que m'enganxen tant!! A en Batman ja te l'has imaginat bé, ja. Des del seu sofà (perquè ja és més seu que de ningú més), sembla mirar-s'ho tot com si no anés amb ell. En una altra vida vull ser o bé en Batman o bé en Tux. Un beset, guapos!
Publica un comentari a l'entrada