29 d’abr. 2008
Deixa-me amar
Diu el titular que el "cas Madeleine" compleix un any sense haver-se resolt. Los turistas británicos han vuelto a Praia da Luz, pero no pierden de vista a sus hijos.
A la foto, una perfecta família rossa apareix asseguda a la sorra de la platja de la llum. I a les seves espatlles, si t'hi fixes, s'hi entreveu el petit nucli urbà amb les seves restes romanes envoltades d'apartaments turístics. He resseguit tot el passeig amb el dit índex i he dit en veu alta el teu nom.
Un altre peu de fotografia diu que els turistes es fan fotografies a la porta de l'apartament de l'Ocean Club que van ocupar els McCann. Ha estat quan l'he llegit que he tornat a no entendre, i ha estat a la dutxa d'aquest vespre quan he tornat a plorar la crueltat.
No m'explico com t'ho fas per deixar-ho sempre tot tan moll.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
Si entengués una mica de què o amb qui parles, potser podria comentar alguna cosa més coherent, però m'he quedat amb que algú et deixa sempre coses molles. No entraríem en detalls, oi?
jejejeje...creo que no has puesto la fotografia que pretendias, pero se entiende lo que esbribes, debe ser el puente que te ha distraido. Saludos
Jo interpreto records de Portugal que et fan plorar!!!!! Quina imaginació a falta d'informació. Per si un cas, no facis gaires mulladers que l'aigua escasseja i encara t'empaitaran per malbarataments. Un petonàs bonica.
Disculpeu la manca d'informació, però és que una sovint s'oblida que hi ha persones rere aquesta pantalla que llegeixen el que escric.
Tal i com diu la Laia, només es tracta d'una notícia al diari que m'ha fet recordar coses. Igualment, moltes gràcies per haver comentat alguna cosa tot i no haver entès res.
Usum, la foto del post no és la que surt a la notícia del diari, de fet, la persona que surt a la foto és la meva mare XD
Molts petons per tots tres.
molt maca la foto. :)
Vaja, moltes gràcies, niña de azucar :-) El mar és una de les coses que més m'agrada fotografiar. No sé si tinc més fotos del mar o del meu gat... un dia faré recompte de fotos a veure qui guanya XD Un petó.
mmm, o la persona en qüestió és periodista o els records són de praia de luz... sigui el que sigui, compra't un bon paraigües per no mullar-te :D
Todo sanará!!! i les llàgrimes seran un bé escàs!!
Petons
M'agrada la foto. I trobo a faltar Portugal, tant, que a vegades em plantejo marxar-hi un bon temps...
Allà els agrada molt la mel.
un petó
moonlight, jajaja, d'acord, m'apunto això del paraigües. I un cangur també faria la mateixa funció, no? :-) Petons.
ràtzia, moltes gràcies guapa. Ànims, perquè suposo que avui deus estar treballant quan tothom té festa. Petons.
clémentine, siii, els hi agrada molt la mel, i una cosa que es diu "piri piri", que pica però que té un nom molt simpàtic! A vegades seria genial marxar on fos. Un petó.
això de l'aigua possiblement te molt a veure amb els sentiments...a vegades rius d'aigua s'escapen dels nostres ulls per netejar-los d'alló que ens dol tant.. i d'altres la reclamen...Don't leave me high, don't leave me dry...
http://www.youtube.com/watch?v=6Zu8YbCsEm4.. i d'altres l'humitat ens regala... (.. bé això ja són figues d'un altre paner)
Ostres, elena, quina dissertació més bona sobre tota aquesta humitat. T'asseguro que el meu cas no té res a veure amb la darrera opció. Com bé dius, són figues d'un altre paner :-p Espero que el meu cas es tracti més aviat de la neteja, i que ho deixi tot ben polit i lluent :-)
Ei, aquesta cançó també la versiona en Drexler, oi? És molt maca, moltes gràcies.
Un petó.
Si.. el Drexler també, però aquesta versió del jamie cullum m'agrada espècialment ( vigila amb la neteja .. a veure si deixes tan polit el terra i el nino ens rellisca...;-)
una abraçada
ei.. i ja acabo.. ( la darrera variant de l'estat liquid és la millor...aquesta tarda és la que anyoro..)
Jajaja, elena, jo ho vull tot polit i lluent. El nino que vigili més per on trepitja, a veure si ara per culpa seva haurem de tenir-ho tot guarro XD
Sens dubte, sens dubte, és la millor. I és la que no valorem prou fins que no l'enyorem.
Si et serveix de consol, jo també l'enyoro moltes tardes.
Pots escriure tant com vulguis.
:-*
Publica un comentari a l'entrada