No és casual que d'encís a incís hi hagi només una lletra de diferència. Quelcom similar passa entre casat i cansat, o entre els boleros i tu.
Perquè els mateixos paisatges són totalment diferents si vas pel carril d'anada o si vas pel de tornada, i els secrets poden deixar de tenir la seva gràcia si explico que sóc lladre d'encenedors i coberts de plàstic.
Però de tot això, l'única cosa que realment tinc clara és que no hi ha res més dolç que voler endolcir la vida d'algú altre. Al cap i a la fi, de sucre a suma no hi ha tanta diferència.
12 comentaris:
ELL me la va fer descobrir. I TONTA és una de les meves cançons seves preferides:
"Tonta , muy tonta y algo fea eso nunca viene mal y espero que te canses pronto y me vengas a buscar!"
Encenedors? Coberts de plàstic? Jo un dia gairebé robo una tele, però va vindre la poli, bé, això també seria una altre història...
És molt dolç voler endolcir la vida dels altres, tens raó.
Bona nit :)
gran cançó... i qui no ha pensat això algun cop? ;D
A mi m'encata que m'endolcin la vida, i endolcir-la, també. Tens molta raó.
M'agrada molt com escrius.
Són capritxoses i juganeres les paraules...
Si ho dius amb accent de Barcelona no hi ha massa diferència, però amb d'altres accents si, de totes formes quan ensucres la vida d'altri estàs sumant!!
Petons
sens dubte...
Només ens separa la petita lletra de diferència (IN)significant que hi ha entre casat i cansat.Més val que em centri en altres ingredients per endolcir la meva vida.
Si que és dolç endolcir...
I s'ha d'esperar a "que te canses pronto y me vengas a buscar"? no sé yo...
diguem que no has manllevat un encenedor sinó que l'has agafat en préstec indefinit, i dit així queda més fi i segueix tenint una certa gràcia...
tender, és bona, eh? Dijous vaig anar a un concert de la Conchita, i quan va cantar aquesta, jo vaig cantar-li a la tonta ben fort! XD
clémentine, un encenedor i uns coberts caben a la butxaca però... una tele??? On pensaves amagar-la? XD
moonlight, totes tenim la nostra tonta particular, oi? :-)
el tacte, moltes gràcies. Sovint és més satisfactori regalar que no que et regalin res.
ràtzia, és cert, no ho havia pensat! Serà que parlo xava? :-)
aina, gràcies per la visita i el comentari :-) Els dubtes fan ballar el cap, així que m'alegro que no en tinguis! XD
laia, hi ha molts ingredients que endolceixen la vida! Si més no, sempre ens quedarà la sacarina. :-*
niña de azucar, crec que és la única part de la cançó que no comparteixo. Bé, desconeixem que faria la Conchita si la "vuelve a buscar". Potser l'engegaria? XD
Dietrich, a mi m'agrada ser fina, així que a partir d'ara, i amb el teu permís, utilitzaré la teva versió. Els coberts, però, els vaig robar deliberadament per no haver-me de menjar uns canelons amb les mans (és que queda poc fi).
Molts petons i magarrufes!!
¿ah, pero encara hi han escampasucres pel mon? :P Ja em diras on trobar-les :D
Doncs sí, Carmen, existeixen, però no em creuras tan tonta d'anar dient on trobar-les, oi?! Ha! Mu lista tu! XD :-*
Publica un comentari a l'entrada