13 de jul. 2008


Estic posant nom a les coses, que és com aprendre a mirar.

Un cop designat, allò intangible resulta tan palpable que podria ser modificat amb un simple gest, allò fosc recupera la claredat, allò complicat es torna senzill i allò pesat esdevé lleuger.

Quan les paraules són bastons i baranes, visca els post-it i les ganes de llegir.

7 comentaris:

niña de azucar ha dit...

A aquestes hores només puc posar dues paraules...bona nit ;)

Capità Tux ha dit...

Et puc posar un nom, Petitona? Et puc posaar un noooooooom? Oi que puuuuuuc? A veure, a veure: Supercalifragilísticaspialidosa!

T'ha agradat?

El tacte de les paraules ha dit...

i visca tu, petita criatura!

moonlight ha dit...

m'encanten els post-it!!!

Sergi ha dit...

Ja m'estranyava a mi, un post que entenc... ara me'n deuen tocar 5 o 6 que no entengui de res, oi? Vols dir que posant nom a les coses tot es torna tan senzill? Una mica més si, sempre va bé saber a què ens enfrontem, però després hi ha una lluita darrera, oi?

Laia ha dit...

D'això se'n diu etiquetar. Però vigila, que hi ha coses amb una aparença i un nom ben tangibles que resulten ser una altra cosa ben diferent...... Petonikus bonica.
Et recomano un llibre: La vida a la porta de la nevera, va de post its. (Li vaig dedicar tot un post)

PetitaCriatura ha dit...

niña de azucar, dues paraules molt ben triades per a la ocasió :-) Jo en trio unes altres: moltes gràcies i bona nit també per a tu. Ui, em penso que són moltes, no? Mai he sabut resumir... :-*

tux, ets el millor triant paraules!! M'ha encantat! XD Vols cantar amb mi? A veure si ho sé dir: supercalifragilísticaspialidoso! :-*

el tacte, no, visca tu! :-*

moonlight, a mi també!! I quan els veig a la botiga, tan ben empaquetadets... me'ls compraria tots!! :-*

xexu, jajaja, em fas riure molt... M'estas dient que el post dels castellers tampoc no el vas entendre?? No m'ho crec, exagerat!! :-*

Laia, moltes gràcies per la recomanació, me l'apunto!! Petons, guapa :-**