20 de jul. 2008

Pensament número tres


Quan el dia a dia transcorre entre autocars de línia, veus la vida passar des d'uns metres sobre terra.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Amb una mica de sort, aquest si que l'he entès.. però no ho puc assegurar...

namaga ha dit...

XD Aquesta escultura sempre m'ha recordat "El Pensador" de Rodin
http://es.wikipedia.org/wiki/El_Pensador

Ojos tristes ha dit...

yo la veo pasar a ras de suelo... eso cuando la veo !!!

Un abrazo tristón...

PetitaCriatura ha dit...

xexu, jajajaja, per favor, em faras agafar complexe de persona que diu coses sense sentit XD Jo crec que en realitat tu entens més del que dius i que et fas una mica el tonto, eh! Que ya te tengo "calao" :-p :-**

namagueta, cert, cert, és un pensador amb banyes XD Rodin m'agrada molt, sobretot El petó :-)

ojos... Tenemos derecho a pasar dias tristones en que lo veamos todo a ras de suelo, no pasa nada, pero que no duren más de lo necesario, vale? El verano no se lo merece. Un abrazo de energia positiva.

XeXu ha dit...

No, no, no m'ho faig, sóc tonto del tot, ja t'ho pots ben creure. No és que expliquis coses sense sentit, no diré mai això jo, el que passa és que el sentit només el té per tu, que total, és el que ha de ser.