Estic posant nom a les coses, que és com aprendre a mirar.
Un cop designat, allò intangible resulta tan palpable que podria ser modificat amb un simple gest, allò fosc recupera la claredat, allò complicat es torna senzill i allò pesat esdevé lleuger.
Quan les paraules són bastons i baranes, visca els post-it i les ganes de llegir.
7 comentaris:
A aquestes hores només puc posar dues paraules...bona nit ;)
Et puc posar un nom, Petitona? Et puc posaar un noooooooom? Oi que puuuuuuc? A veure, a veure: Supercalifragilísticaspialidosa!
T'ha agradat?
i visca tu, petita criatura!
m'encanten els post-it!!!
Ja m'estranyava a mi, un post que entenc... ara me'n deuen tocar 5 o 6 que no entengui de res, oi? Vols dir que posant nom a les coses tot es torna tan senzill? Una mica més si, sempre va bé saber a què ens enfrontem, però després hi ha una lluita darrera, oi?
D'això se'n diu etiquetar. Però vigila, que hi ha coses amb una aparença i un nom ben tangibles que resulten ser una altra cosa ben diferent...... Petonikus bonica.
Et recomano un llibre: La vida a la porta de la nevera, va de post its. (Li vaig dedicar tot un post)
niña de azucar, dues paraules molt ben triades per a la ocasió :-) Jo en trio unes altres: moltes gràcies i bona nit també per a tu. Ui, em penso que són moltes, no? Mai he sabut resumir... :-*
tux, ets el millor triant paraules!! M'ha encantat! XD Vols cantar amb mi? A veure si ho sé dir: supercalifragilísticaspialidoso! :-*
el tacte, no, visca tu! :-*
moonlight, a mi també!! I quan els veig a la botiga, tan ben empaquetadets... me'ls compraria tots!! :-*
xexu, jajaja, em fas riure molt... M'estas dient que el post dels castellers tampoc no el vas entendre?? No m'ho crec, exagerat!! :-*
Laia, moltes gràcies per la recomanació, me l'apunto!! Petons, guapa :-**
Publica un comentari a l'entrada