Amb un silenci a l'altra banda n'hi ha prou per a sentir-se acompanyada.
18 de jul. 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Pàgines
-
►
2017
(1)
- ► de desembre (1)
-
►
2011
(11)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2009
(38)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
▼
2008
(126)
- ► de desembre (9)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (4)
6 comentaris:
S'hi respira tranquil·litat, no es veu cap cotxe circulant pel mig. Em recorda València en el mes d'agost, que es queda deserta; no sé si enguany es notarà la crisi i no en fugirà tanta gent.
M'agrada la foto, el silenci, i sentir-me acompanyada.
Saps? Aquesta setmana he estat tan acompanyada que a partir del dilluns no sé si sabré estar tan sola! No hi ha res com parar la taula per més de 6 persones cada dia..
Petons :)
silenci compartit. que dolç quan és volgut.
quina gran pensament!
Oh, la Rambla! Quin enyor més poc sostenible, contaminaria el món amb milers de llàgrimes i sospirs ara mateix per poder respirar una miqueta d'aquest aire. Quanta vida! Quanta transparència:)
Besets:*
Giorgio, certament, la fotografia està feta un diumenge en què tothom devia ser a la platja. S'hi respirava molta calma. Jo crec que la gent es gasta els diners que no té per anar de vacances... :-*
clémentine, sis persones?! Ostres, doncs jo crec que no sabria sentir-me tan tan acopanyada, i menys a l'hora de parar taula XD Petons :-*
el que mai, jo crec que els silencis que no resulten incòmodes són el clar símptoma de confiança entre dues persones. :-*
moonlight, jajaja, tampoc tant! És el típic pensament que tothom ha tingut algun cop XD :-*
octubrina, la rambla... T'enviaria una mica del perfum dels seus til·lers en primavera per guarir el teu enyor. Per a mi és un indret molt proper i personal, i ja no sabria estar sense passejar-m'hi de dilluns a divendres. Besets :-*
Publica un comentari a l'entrada