18 de jul. 2008

Pensament número u


Amb un silenci a l'altra banda n'hi ha prou per a sentir-se acompanyada.

6 comentaris:

Giorgio Grappa ha dit...

S'hi respira tranquil·litat, no es veu cap cotxe circulant pel mig. Em recorda València en el mes d'agost, que es queda deserta; no sé si enguany es notarà la crisi i no en fugirà tanta gent.

Clémentine ha dit...

M'agrada la foto, el silenci, i sentir-me acompanyada.
Saps? Aquesta setmana he estat tan acompanyada que a partir del dilluns no sé si sabré estar tan sola! No hi ha res com parar la taula per més de 6 persones cada dia..

Petons :)

El que mai et vaig dir ha dit...

silenci compartit. que dolç quan és volgut.

MOONLIGHT ha dit...

quina gran pensament!

octubrina ha dit...

Oh, la Rambla! Quin enyor més poc sostenible, contaminaria el món amb milers de llàgrimes i sospirs ara mateix per poder respirar una miqueta d'aquest aire. Quanta vida! Quanta transparència:)

Besets:*

PetitaCriatura ha dit...

Giorgio, certament, la fotografia està feta un diumenge en què tothom devia ser a la platja. S'hi respirava molta calma. Jo crec que la gent es gasta els diners que no té per anar de vacances... :-*

clémentine, sis persones?! Ostres, doncs jo crec que no sabria sentir-me tan tan acopanyada, i menys a l'hora de parar taula XD Petons :-*

el que mai, jo crec que els silencis que no resulten incòmodes són el clar símptoma de confiança entre dues persones. :-*

moonlight, jajaja, tampoc tant! És el típic pensament que tothom ha tingut algun cop XD :-*

octubrina, la rambla... T'enviaria una mica del perfum dels seus til·lers en primavera per guarir el teu enyor. Per a mi és un indret molt proper i personal, i ja no sabria estar sense passejar-m'hi de dilluns a divendres. Besets :-*