13 de febr. 2008

I sense tu ja no me val

Al teu costat he crescut, a vegades fins i tot he renascut. També he plorat i he trobat les misèries més ocultes. Podríem dir que ja ho tens tot: els anys més dolços i les foscors més profundes. Mi vía y mi muerte, si ens posem dramàtics. La meva gran història, la meva gran aventura. La meva gran cagada.

I entre això i allò, jo m'he quedat buida i tu buides els racons de la casa que em vaig deixar. Jo m'envaso al buit i sense oxigen per a tu. Fins i tot em podria arribar a tornar transparent, perquè ja ets mestressa dels meus òrgans vitals, fluids, cèl·lules i molècules. Els meus pensaments i sentiments. El seny i la follia.

Tanmateix, aquest no era el meu post d'avui. El que jo volia publicar avui era una altra cosa:





M'ha trucat un noi de Telefónica per donar-me el meu nou número de telèfon, i ho ha fet en mallorquí.

Quines coses té la vida. Quan se suposa que els de Telefónica t'han de caure malament per norma, a mi em toca un tècnic balear. Ni així no podré alleujar la meva negativitat. Com pot caure malament algú que té moixos, nines i cotxos? Com pot desagradar algú que fa sa bereneta? Les forces de la natura van en contra meu.

Ara ja tinc un nou número de telèfon per donar-te. Ara fins i tot ja podríem començar de zero, o de [zέ̞ɾo].

Hola, em dic petitacriatura i el meu número de telèfon és aquest. Has sopat mai en una casa okupa?

A ses illes ens guarden un jacuzzi i els petons salats.


8 comentaris:

namaga ha dit...

m'ha fet somriure què et plantegis "com pot caure algú que ..." que dolça la llengua salada!

Antònia Font de les tristeses en fa pachanga...

petonets

Unknown ha dit...

què tindran ses illes que tots hi caiem...

Lluna ha dit...

Encara veig molta tristor en les teves paraules...
Però defineixes els teus sentiments tan bé que m'encanta.
Si el vols, et deixo el meu somriure, jo últimament no el faig servir gaire.
:)

Anònim ha dit...

serà aquesta saladina, que ens recobreix els llavis quan caminam prop de la mar, que ens fa xerrar d'aquesta manera...

:)

Carmen Griss ha dit...

Vaig apendre català (una mica) llegint poemes salats, i donant aquells mots per estandar, en arribar a Barcelona tothom em trovaba un acent estrany i un lexic marcià :D
La saladura es genial, fa que s'escampi olor d'estiu feliç

PetitaCriatura ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris, són com un regalet diari!

Namagueta babetes, és cert! N'hauriem d'aprendre d'aquesta filosofia patxanguera. De fet, escoltant-los ja s'enganxa una mica... Un peto.net :-p

Babèlia, què tindran... Jo també m'ho pregunto! Però no ho diguem molt alt, que aquestes coses s'escampen i al final no hi cabrem tots, shhhh... :-p

Somiant la lluna, què bonic, moltes gràcies per les teves paraules però... no vull pas deixar-te sense el teu somriure!! Els somriures s'enganxen: si tu utilitzes el teu, fas que la persona del teu costat utilitzi el seu. Mira: :-)

Octubrina... i què se suposa que t'he de dir jo ara??!! M'encanta la vostra forma de xerrar, però si a més els motius de què xerreu així són els que descrius... Jo em quedo sense saber què dir!

Carmen, guapa! Parles molt bé el català, i és cert, sovint tens un accent que crida l'atenció. Segur que els poemes salats hi tenen alguna cosa a veure, i l'olor a estiu feliç encara més. Un petó.

nimue ha dit...

"ara fins i tot ja podríem començar de zero..." Tant de bo...
Una abraçada.

PetitaCriatura ha dit...

Gràcies, Nimue. Un petó.