I sense tu ja no me val

Al teu costat he crescut, a vegades fins i tot he renascut. També he plorat i he trobat les misèries més ocultes. Podríem dir que ja ho tens tot: els anys més dolços i les foscors més profundes. Mi vía y mi muerte, si ens posem dramàtics. La meva gran història, la meva gran aventura. La meva gran cagada.

I entre això i allò, jo m'he quedat buida i tu buides els racons de la casa que em vaig deixar. Jo m'envaso al buit i sense oxigen per a tu. Fins i tot em podria arribar a tornar transparent, perquè ja ets mestressa dels meus òrgans vitals, fluids, cèl·lules i molècules. Els meus pensaments i sentiments. El seny i la follia.

Tanmateix, aquest no era el meu post d'avui. El que jo volia publicar avui era una altra cosa:





M'ha trucat un noi de Telefónica per donar-me el meu nou número de telèfon, i ho ha fet en mallorquí.

Quines coses té la vida. Quan se suposa que els de Telefónica t'han de caure malament per norma, a mi em toca un tècnic balear. Ni així no podré alleujar la meva negativitat. Com pot caure malament algú que té moixos, nines i cotxos? Com pot desagradar algú que fa sa bereneta? Les forces de la natura van en contra meu.

Ara ja tinc un nou número de telèfon per donar-te. Ara fins i tot ja podríem començar de zero, o de [zέ̞ɾo].

Hola, em dic petitacriatura i el meu número de telèfon és aquest. Has sopat mai en una casa okupa?

A ses illes ens guarden un jacuzzi i els petons salats.