Ahir, mentre doblegava roba neta, vaig tenir l'impuls de separar les teves calces de les meves. Què n'és de traïdor l'inconscient, si la teva roba interior ja no és cosa meva. Ara la teva roba interior ja no té cap calaix al meu armari.
Abans d'arribar a casa i posar-me a plegar roba neta, tot el vent que pot confluir en una cruïlla de la gran ciutat va portar-me la teva olor. El semàfor parpellejava, sonava Marlango i els meus ulls vigilaven el panot. M'agrada el panot, però vaig aixecar el cap per seguir el teu rastre. Què n'és de traïdor l'inconscient, si el teu rastre ja ni es distingeix.
Malaguanyats actes distrets, com el malaguanyat petó que vola sense rumb per la sala d'un teatre.
Malaguanyat el petó que m'arriba criptografiat i que a vegades voldria desxifrar. Fer-me buscadora d'algoritmes, codis, raptes i llavis. A l'estil google, una mica. A la recerca d'un tresor, una altra mica.
De moment estic llegint un llibre de grafologia: ja podria interpretar els dibuixos que fas mentre parles per telèfon.
I és que encara hi ha tantes coses per descobrir, que l'inconscient tan sols anecdòtic.
6 comentaris:
has tornat!! i les fotos?? m'agraden els teus gats.. ara puc deixar-te comentaris :) un beset!
És així. Les persones que estimem, malgrat ser concretes i úniques en el seu cos, s’escampen en milers de detalls per l’univers.
Tocada. No volía deixar-me encisar per la teva malencolia, pero !zas!... m'ha agafat de dilluns al matí i amb la regla... Precios i dolç com l'ultima mossegada de l'ultim pastís del mon, així vec el que escrius.
Hola ranita, cuánto tiempo!!! Qué ilu verte por aquí :-) Espero que estés bien. Pues ya ves, yo he vuelto pero en circunstacias distintas... Las fotos antiguas aun están ahí, aunque ahora no se vean ;-) Otro beset para tí!
Hola josepmanel. M'encanta com has descrit la idea: "s'escampen en milers de detalls per l'univers" Segons com t'ho miris, pot ser o bé molt poètic, o bé una murga ;-) Una abraçada i gràcies pel teu comentari.
Carmen, maca, em fas posar vermella. Gràcies per la teva visió. La meva intenció, però, no és arrossegar-te sense remei a la melangia d'un dilluns amb menstruació :-p Gràcies per les teves paraules que jo veig com carícies. Petons.
com m'alegre d'haver-te recuperat tan plena de paraules... que bé que ho expliques...
Gràcies, nimue, bonica.
Diuen que no hay mal que por bien no venga, no?
Que tu em diguis això per a mi és com rebre un Òscar :-) Molts petons.
Publica un comentari a l'entrada