18 de febr. 2008

Hoy ceno contigo, hoy revolución


La meva terapeuta creu que l'etapa que estic vivint actualment és una de les més boniques que mai viuré. De fet, està convençuda que d'aquí uns anys recordaré tot això amb un somriure i fins i tot amb nostàlgia.

Segons ella, només em cal una mica de perspectiva per adonar-me'n. I per fer-m'ho entendre, algunes vegades utilitza símils nadalencs -t'has d'allunyar del cul de la mula per veure el pessebre sencer- i en d'altres ocasions treu la seva paleta de colors -si t'acostes molt a un objecte de color marró, només veuràs el món d'aquest color, en canvi, si agafes distància, veuràs tota una riquesa cromàtica al teu abast-.

Em fa gràcia que et simplifiqui a un cul de mula, i marxo d'allà pensant en com m'agraden els impressionistes.

A vegades ho entenc.

Ho entenc, per exemple, quan el meu pare em truca per anar a fer la compra setmanal junts, o quan existeixen els cafès-tés i les presències plenes de pau al mig d'una ciutat grisa i voraginosa.

És fa evident a través de les complicitats creades amb els meus companys de feina o quan persones abans llunyanes ara m'escriuren a diari només per preguntar-me com estic i per fer-me arribar petites grans veritats.

Es concreten totes les certeses en les amistats de fa 25 anys, aquelles de les que contesten trucades de matinada i agafen cotxes per resoldre urgències en realitat no tan urgents.

Me n'adono quan torno a ballar sola davant el mirall del lavabo, quan sóc una mica aquella persona alegre, quan contestar-te el telèfon només serveix per caure dins l'espiral un cop més.

Ho comprenc tot quan, del no-res, sorgeixen illes amb les portes obertes de bat a bat només per a tu i per a mi, on el temps deixa de tenir res a veure amb horaris de tren, efemèrides i busques del rellotge. Quan bonobo és un mico content, tu ets massa sexi bevent de la meva cervesa i els teus ulls ho aturen tot.

Els teus ulls ho deixen tot en calma.


15 comentaris:

Carmen Griss ha dit...

Carai, m'encanta...

Ojos tristes ha dit...

Petita,

Tienes buenos compañeros de trabajo,amigos que reaparecen en momentos críticos, nuevas amistades que vas conquistando e intuyo que mucha fortaleza...

Me prestas un poquito de todo eso?

Cada día me guta más como escribes.
Me sacudes.
Un beso.

LAIA ha dit...

Vet ho aqui!!!! Es tractava simplement d'un problema de mires. L'altra possibilitat és que la mula tingui un cul molt gran.
Es bo que ni que sigui "de vegades" ho entenguis.Un petó.

Somiant la lluna... ha dit...

Carai Petita Criatura, això de mirar el cul de la mula m'ha encantat. Ja veus que serà qüestió d'allunyar-se'n.
Veig que no sóc l'única que balla sola davant el mirall del lavabo. A mi em fa sentir bé :)

orgasmes ha dit...

En perspectiva comprovarà que ara escriu molt més del que ho feia abans, que ha decidit atrapar el que l’envolta d’una manera diferent, probablement més arriscada. Només és una probabilitat. I sí, d’aquí uns anys somriurà recordant aquell moment en que desfogar-se colpejant el teclat de l’ordenador va passar a ser el més natural del món.

namaga ha dit...

:DDD un cul de mula! em fa molta gràcia! escrius molt i molt bé... :*

seràs una bona impressionista si començes a allunyar-te dels culs, de mula, és clar! :P

PetitaCriatura ha dit...

Gràcies com sempre a tots pels vostres comentaris. Avui m'heu fet riure molt, veig que el cul de la mula ha portat cua!

Carmen, què bé. Gràcies per tot... :-) Un petó, guapa.

Ojitos, tu esencia y la mía son iguales, no tengo porqué prestarte nada. Busca y encuentra, estoy segura que lo tienes por ahí aunque no lo veas. Muchas gracias, me ruborizo... Un besazo.

Laia, m'has fet riure, jajajaja. "A vegades", sí, però suposo que tots tenim els nostres moments bons i els moments menys bons, no? D'una altra forma potser seria avorrit i tot. Un petó, guapa.

Somiant, així que compartim balls íntims davant el mirall? I tant que senta bé fer-ho! És com anar a Operación Triunfo sense que ningú t'hagi de votar :-) Un petó.

Senyor orgasmes... M'ha fet molta il·lusió veure'l per aquí. Tinc un secret: l'altra nit vostè va aparéixer a un dels meus somnis! Shhhttt... Sí, jo també m'he adonat que escric molt més del que ho havia fet mai. Suposo que són necessitats. Intentaré acostar-me al vessant arriscat de la vida :-) Una abraçada i gràcies per la visita.

Namagueta cebeta, molt bona la teva especificació, jajajaja. Moltes gràcies, tu sí que vales! Un petonet, bonica :-*

josepmanel ha dit...

Vas a permetre’m que agafe aquests dos “pensaments” de la teua terapeuta i mire de redreçar l’ànim d’algú. Són dues bones imatges a tenir en compte. Gràcies per compartir-les.

PetitaCriatura ha dit...

Hmmmmm... Doncs no sé, no sé, josepmanel... Els meus calerons em costen els pensaments de la terapeuta, eh?! XD

És broma. És molt maco que vulguis redreçar l'ànim d'algú. Tan de bo ho aconsegueixis. Gràcies a tu.

elquemaietvaigdir ha dit...

No necessites els ulls de ningú per mirar-te.
Un petó*

PetitaCriatura ha dit...

Hola elquemai :-)

No, és clar que no. De fet, les necessitats són molt relatives en aquesta vida. Però en aquesta vida els ulls macos també s'han de reconéixer -com a mínim-. No creus? ;-)

Un petó i gràcies... :-*

elquemaietvaigdir ha dit...

què t'he de dir!
Suposo que sí. Sempre i quan això no faci mal.
La meva mare sempre diu que hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes!

PetitaCriatura ha dit...

Entre el cul de la mula i els ulls amb lleganyes, ens estàn quedant unes reflexions molt profundes en aquest post XD

Clara ha dit...

Bonobo!! Uhmmmmm.... de que em sona això?

;)

PetitaCriatura ha dit...

;-p