Sovint ets la peça en forma de triangle que no encaixa en el forat en forma de rodona. Sovint sóc l'infant que no entén de geometries.
A vegades també sóc l'infant que amaga amb recel la seva joguina, no pas perquè sigui especialment divertida, sinó per l'interés que aquesta pugui despertar en els seus companys de classe.
També ets el diari gratuït que lluitem per agafar amb desesperació i sense ganes de llegir.
Hi ha tantes possibles primaveres com possibles quadres per penjar a les meves noves parets.
De Van Gogh només descartaré la nit estelada; de Dalí, tot en general; i de tu, la primavera 2008.
La resta, passant per Picasso o Warhol, és possible.
17 comentaris:
La primavera 2008? Però si encara no ha arribat! No la descartis encara.
Quina gran versió la d'Amaral, a l'alçada de l'original.
Bona elecció, de Picasso a Warhol. I que bo que descartis Dalí, molts no el descarten perque és de mal fer, perque és Dalí.
Tot i que la primavera 2008 jo no la descarto, és més, l'espero...
Ostres una que s'atreveix a descartar en Dalí :D
(jo no el soporto, em fot nerviosa, em sembla un cantamanyanes que sap dibuixar, un cregut, un fatxa, un egocentric i un plasta :P )
(per cert que m'agrada mes aquesta)
Camins
by Sopa De Cabra
Camins, que ara s’esvaeixen,
Camins, que hem de fer sols,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ara no hi son.
Vam deixar-ho tot, el cor encés pel món,
per les parets de l’amor, sobre la pell,
erem dos ocells de foc, sembrant tempestes,
ara som dos fills del Sol, en aquest desert.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, somnis i promeses.
Camins, que ja son nous.
No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.
Camins, que ara s’esvaeixen,
Camins, que has de fer sol,
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ja son nous.
buuuuuuuunic
Petita criatura, tot i que la peça no encaixi no descartis la primavera; que mai se sap el què ens espera ;)
Ei, no sabia que tenies un blog a blogger!!
Descobriment genial.
=)
Hola xexu :-) M'encanta la pronunciació que té l'Eva en aquesta cançó, es nota que s'ho va currar molt per cantar en català. La primavera 2008... Només en descarto una en concret, la que té a veure amb algú, la resta de primaveres 2008 són possibles! Una abraçada!
Hola clémentine, benvinguda i gràcies pel teu comentari. Jo també espero la primavera. De fet, si pogués, li donaria al forward ara mateix. M'ha agradat conéixer el teu blog, escrius molt bé.
Carmen :-) Què poc políticament correcte que ets :-p A tu t'agrada més la versió dels sopa? A mi és que l'Eva Amaral me pone más que el Gerard Quintana :-p
Gràcies bufón i benvingut!
Somiant, només en descartaré una en concret. La resta, estic desitjant gaudir-les.
Hola claradiel!! Quant de temps! Gràcies per la visita, em fa ilu veure't per aquí :-)
Jo et recomano un altre quadre... el que més t'agradi de Mario Vela (www.mariovela.com). A la meva habitació en penja un de 2x2...
Per cert... disfruta els acords de la guitarra.. per a mi és un plaer.
Petó
Gràcies Babèlia! És el que en el fons desitjava amb el post: descobriments i idees per les noves parets que habito i que encara són buides.
Pot ser que et refereixis a mariovarela.net enlloc de .com? Si és així, m'agrada, m'agrada!
Em quedo escoltant acords, doncs ;-) Un petó!
On dic "varela" vull dir "vela"... :-s Jajajaja
www.mariovela.net
cert, cert... mariovela.net... el meu és aquest!
http://www.mariovela.net/images/16.jpg
Las dos menos cinco...
Un gran descobriment, babèlia. Moltes gràcies. I el teu m'agrada molt! :-)
aleshores ... vols penjar la primavera a les teves noves parets? mmm... no sé jo... la primavera és meva! :P
:-o I te la penses quedar tota per a tu?! Mírala ella! :-*
A mí em fa molta il·lu haver-te retrobat, amb la bellesa visual i poètica de què et fas envoltar.
:-) Gràcies, guapa :-*
Publica un comentari a l'entrada