2 de nov. 2008

De por qué buscamos miradas
cuando la tormenta arrasa en las madrugadas.


He tornat a tenir 16 anys transcrivint la lletra d'una cançó. Qui m'ho havia de dir, quan tenia 16 anys i feia anar la cinta de cassette enrere i endavant, que un dia hi hauria una cosa anomenada itunes. Tot i així, les estrofes de cançons d'impronunciables lletres continuen existint. I el nombre de vegades que reprodueixes el tros de la cançó es inversament proporcional al seu nivell d'intel·ligibilitat.

Tenia una professora que a meitat dels exàmens sempre ens feia girar els fulls durant uns minuts per a mirar el blanc del seu revers. Després, les preguntes -i les seves respostes- recobraven una mica el seu sentit primitiu. Llegir molts cops una cosa no t'assegura el seu enteniment.

Jo transcrivia les cançons a una llibreta força vulgar, d'espirals i tapa dura. També hi anotava qualsevol cosa que trobés i em cridés l'atenció. Crec recordar que al primer full hi havia un poema de Gutierre de Cetina, no estic segura de si era "Ojos claros, serenos" o "Horas alegres que pasáis volando". Però un d'aquests dos, segur. D'això se'n pot deduir que era una adolescent classicorra i nyonya.

Ara estic enganxada al google reader i a les cançons d'Antònia Font. I penso que mai més em tornaré a enamorar com llavors.

El què he transcrit és el què en Manolo recita a la part final d'aquesta cançó. Ho fa a dues veus i per escoltar-ho per separat primer has de posar-te només un auricular i després l'altre. Si algú ho vol, que m'ho digui, podem negociar-ne el preu.


8 comentaris:

niña de azucar ha dit...

Necessito saber-ho...k diu a la tapa de la llibreta?és com la lletra de la cançó k no pots entendre...

PetitaCriatura ha dit...

Niña de azucar, m'he oblidat de dir que per saber el què posa a la tapa de la llibreta també s'ha de negociar un preu :-p

PetitaCriatura ha dit...

Com que sé que hi ha moltísissims bloggers frisosos per saber la resposta... la llibreta diu "Escribe aquí, no en los lavabos". Si voleu saber on comprar-la, podem negociar quan val la resposta.

XeXu ha dit...

Et veig una mica interessada amb tot això de negociar. Almenys sembla que a la Robin no li deus cobrar per escriure, i que ella ha decidit fer cas del que resa la llibreta.

Jo també transcrivia lletres de cançons, per tenir-les, i en tenia moltes. Intentava escriure tot el que deien, fins i tot si hi havia infinites repeticions de la tornada, de manera que algú pogués seguir la lletra de dalt a baix sense pensar quin tros venia ara.

Què dius d'enganxada al google reader i a les cançons d'Antònia Font??

Clémentine ha dit...

uhmm et veig molt negociadora... jo sé on comprar-la! Podem negociar quan val el meu silenci... jaja anava a seguir escrivint però per avui ho deixo, vaig a canalitzar amb llapis i paper!
(no m'entenc ni jo)

un petó

Ojos tristes ha dit...

Gracias por la canción !!!!!

elena ha dit...

...lirona m'estic tornant, d'intentar desxifrar el missatge xifrat del manolo.. ara un auricular, ara l'altre, tots dos junts... res no hi ha manera.. i que em penso que necessitaré alguna cosa més que una bona negociació per retornar al meu equilibri original. No sé potser el auriculars de la renfe, no són prou bons o potser el tema dels auriculars era una metàfora i no ho he pillat.. o potser m'estic quedant sorda..( sorda i lirona.. quin quadru...)

PetitaCriatura ha dit...

xexu, m'alegra saber que no era la única pringada que transcrivia lletres de cançons amb totes les seves tornades repetides. Et sonen els meus "enganxes"??? Com és això??? XD :-*

clémentine, jajajaja, ara m'has pillat XD Sshhttttt... mantiguem el misteri. Ens podem repartir el què en treiem, si vols. Canalitza, canalitza!! :-**

Gracias a tí, ojos :-) :-*

Elena, jajaja, no, no era cap metàfora. És a la part final de la cançó, que canta a dues veus. Clar que tenint uns auriculars de la renfe no m'estranya... Potser és cosa de la misteriosa catenària que sempre té la culpa de tot quan parlem de la renfe. :-*