"Abriga't. A Rússia aquesta nit ha glaçat i al matí estàvem a 0º" -Papa mòbil dixit-Els veïns del davant de casa baixen les persianes durant l'estona que el sol els hi entra per la finestra. Jo això no ho acabo d'entendre, la veritat. De fet, jo de seguida que percebo un minso raig de sol per la meva finestra m'afanyo a col·locar-hi els gats per tal que s'omplin d'energia, escalfor, vitalisme i felicitat. No cal dir que, per norma, no em fan cas i marxen. I llavors jo els persegueixo per casa amb el propòsit de tornar-los a col·locar al sol, però ells, evidentment, tornen a marxar. I així entrem en un bucle molt absurd que dura fins que marxa el sol.
Als matins de quotidianitat grisa també passa que per a què tot vagi bé he de creuar-me amb el noi de gos arrugat al carrer del cinema, amb els bessons de jaqueta blava a la cruïlla de vianants i amb el senyor graciós al semàfor. Si algun d'aquests tres fets es desajusta, tots l'engranatge del dia queda desequilibrat. Llavors, és clar, les botigues obren tard, els proveïdors no arriben a l'hora acordada i les comandes es fan malbé. Els trens obvien els horaris escrits, els amants equivoquen ocasions i les cançons van descompassades. Les obres de teatre comencen sense públic a les butaques i els semàfors de la ciutat es descoordinen els uns amb els altres. Els telenotícies perden les notícies perquè els periodistes deambulen sense rumb ni instant. Els hiverns són de lli i els estius de pana. Un caos, vaja.
L'Anna, en canvi, té el do de la sorpresa. Però jo sé que això li passa perquè qualsevol moment de qualsevol dia de qualsevol època de l'any li queda bé. No tothom té aquesta virtut.
9 comentaris:
La meva gata es com un acumulador d'energia. Ella busca tota soleta el sol i es carrega. Sembla que funcioni amb plaques solars, però mai les hi he trobades :)
Per cert... m'he perdut alguna cosa o bé caldria que expliquessis pq aquesta dèria amb russia. El més proper a Russia que hi ha a les nostres vides qüotidianes deu ser l'ensaladilla. Però no crec que la barreja de patata, pastanaga, mongeta tendra, pèsols, ou dur i tonyina t'inspiri tant, la veritat.
petonets!
hi ha dies que semblen realment un malson inacabable. sort en tenim que després de la grisor sempre acaba sortint el sol i llavors encara sembla fins i tot més lluminós
salut!!
Fins i tot el KAOS té alguna cosa brutal i positiva. Petons.
Als gats no els agrada gaire que els triïs tu la localització. Si els portes a un lloc, marxen corrent. Els gats estan sempre on volen estar. Que cabrons.
uhmm si jo fos un gat em passaria el dia la finestra, carregant-me.
Jo un dia em vaig trobar a un personatge de la meva quotidianitat matutina fora de context i em vaig espantar.
un petó
carai petitona, quina col·lecció de retrats més interessants dels matins de quotidianitats grises, m'agrada!
tu tens dues estufes mòbils, amb 4 potes i una cua cada un, a més tenen 7 vides, o sigui ideal per combatre el fred de Rússia! :*
Petitonaaaaaa!
Però que no saps que els gats són els éssers més independents del móóóóón? Què fas posant-los a prendre el soooooooooool? Ja se'l buscaran ells quan en tinguen ganes, ja, que bé que se'l saben buscar, faltaria més!
Tuuuuuu, el que hauries de feeeeeeer, eeeeeeeh?, és demanar-los consell i preguntar-los quin és el raconet de la casa amb millor energia, i ells t'ensenyaran quin és raconet més calentet en hivern i quin és el més fresquet en hivern. I no s'equivocaran maaaaaaaaai!
... el més fresquet en estiu, ai, que no sé en què estaria jo pensant!
UAU, la virtut del saber estar. Jo també arrape rajos de sol, i la meua gata s'estima més acurrucar-se al costat de l'estufa, d'eixes de llenya de tota la vida.
Els dies, darrerament, van acompassats, i és d'agrair.
Besets, artista.
Publica un comentari a l'entrada