Alguna cosa no deu funcionar gaire a l'hora dins meu quan la idea de llevar-me a trenta graus sota zero, en un país amb una mitjana de disset habitants per quilòmetre quadrat, em resulti tan temptadora i, sobretot, narcòtica.
Perquè tot i que aquesta primavera es manifesti tan passada per aigua, i tot i que no tingui llevataps ni tolerància a les frustracions, he recordat que el meu vi preferit és el vi de gel. I precisament per això, el gat que veu en la foscor és tan simbòlic com un pèsol congelat de La Sirena, o com el fum glaçat que s'escapa per la porta d'un camió de Frigo. D'un blanc d'entre cinquanta.
Alguna cosa no deu funcionar gaire a l'hora dins meu, perquè jo sempre havia preferit l'estiu.
10 comentaris:
No sé per què, però he hagut de recordar el sol quan ho he acabat de llegir... Avui m'ha caigut una pedregada a sobre i s'ha emportat les vocals, així que no parlo gaire bé, bona nit, i bon dia per demà :) petons
a mi em comencen a agradar els gats i a tu els hiverns (l'estiu no m'agrada)... les circumstàncies de la vida et fan canviar els gustos...
Jo també sóc de fred, però des de sempre. Em resulta temptador això que expliques al primer paràgraf. Quan ja parles de llevataps... aquí ja em perdo. Però una cosa si que diré. Per què dius que alguna cosa no funciona dins teu? Jo diria que funciona de manera diferent, i això no té per què ser dolent, més aviat el contrari. Alguns canvis són ben bons, no creus?
Que bé! Que bé! Que bé! La Petitona se'n vol vindre de vacances al meu paííííííís! Vineeeeeee! Que jo sóc un expert en la construcció d'iglús! Te'n faré un amb un jardí de gel al davant, i una estora calentona per posar-hi els peus (i perquè el Batman i la Robin hi estiguen ben contentents). I cadires i taules de gel, i gots de gel que mantindran el vi ben fresquet! (Ups, em sembla que el Giorgio ha sentit això del vi...)
La teva idea temptadora a mi em provoca que un corrent fred em passi per dintre... si sents que alguna cosa no funciona gaire bé, hem de mirar d'arreglar-ho no? (pensa en els peus congelats..això no es pot aguantar!!!)
Carai, bona capçalera de Batman&Robin!!!! El gel només pels vermuts... que l'estiu pot donar molt de sí!
... i tot i així .. he sentit tantes vegades una escalfor tendre al llegir-te...
Little darling, it's been a long cold lonely winter
little darling, it feels like years since it's been here
here comes the sun
here comes the sun, and i say
it's all right
....i tu buscant el gel.....
http://www.youtube.com/watch?v=bBfdBnmE4Ps&feature=related
elena
els gustos ens canvien encara que no vulguem, em sembla, però no sé a qui em de culpar. ara, jo de totes totes prefereixo aquest paisatge que dibuixes que el que comença a haver-hi per aquí: vull seguir amb jerseis i bufandes i abrics. i no em deixen.
Tinc ganes que arribi l'estiu amb tota la seva gamma de colors i que s'emporti aquest fred. Dins teu tot perfectament, l'únic que no segueix al seu lloc son les circumstàncies i les preferències. Un petonet wapa.
Moltes gràcies pels vostres comentaris, afecte, música i somriures.
En realitat crec que es tracta només d'una idea bucòlica del gel: sóc de les que dormen amb mitjons, així que dubto que m'hi acostumés a la vida sota zero.
Un petó enorme per tots i totes.
Publica un comentari a l'entrada