3 de maig 2008

Donar de sí


Avui he passat el dia amb una de les meves persones grogues, i no hem deixat de parlar en gran durant set hores malgrat el temps.

Finalment m'he comprat el llibre dels grocs, que té pinta de donar de sí. Per exemple, te'l puc deixar quan vulguis, si és que ho vols. També he vist un cotxe descapotable ple de ficus d'interior. M'ha semblat molt poètic; com el fet que ahir, de camí a casa, fes una parada al súper per comprar orxata.

La ciutat grisa d'avui no era grisa però sí groga i gran, i he pensat que, a partir d'ara, no em menjaré les olives negres que posen a algunes pizzes. Perquè tenen pinyol; i jo, a partir d'ara, les sorpreses les vull agradables.

20 comentaris:

Clémentine ha dit...

Bon dia :)

Saps? només llegir la primera frase ja he somrigut. La setmana passada la meva avia no parava de repetir això de les persones grogues.
Està fascinada amb el llibre...

un petó

Ràtzia ha dit...

Saps petitacriatura, crec que tu ets una mica groga per mi, encara que sigui virtualment.

Vaig tenir el llibre a les mans per q�esti� de feina i em va cridar l'atenci� el tinc a la llista de pendents.

Que tinguis moltes sorpreses bones!!

TENDER EPITHELIUM ha dit...

El món groc per fi va deixar de banda el gris que arrossegava feia anys per anomenar els grocs i grogues que m'anava trogant...

Jo ja l'he llegit, subrallat, regalat, recomanat, me l'han dedicat....gaudeix-lo!

Estic immersa en un món de rajoles grogues, com el de Dorothy...

niña de azucar ha dit...

Qué bona l'entrada d'avui!regales positivisme. Buscaré el llibre de color groc i potser tb deixo de menjar-me algunes olives negres de les pizzes... :)

josepmanel ha dit...

És el que tenen aquestes coses: mai tindràs un desig sense tenir, a més a més, el do de fer-lo realitat.

txeri ha dit...

...i jo a partir d'ara les sorpreses les vui agradables...

m'encanta!

El que mai et vaig dir ha dit...

Ja veig que jo també l'hauré de llegir..

MOONLIGHT ha dit...

estic pendent de comprar-me aquest llibre...

L'Aprenenta ha dit...

així que al final t'has decidit pel llibre...a veure si jo al final també l'hauré de comprar...em crida l'atenció...

PetitaCriatura ha dit...

clémentine, bona nit :-) El que he llegit fins ara està força bé. Sens dubte és un llibre molt positiu. Què bé que somriguis :-) Un petó.

ràtzia, ostres moltes gràcies. La veritat és que virtualment, molts de vosaltres també sou grocs per a mi. Un petó, maca.

tender, carai, quines bones expectatives em crees, doncs. Per subratllar aquest llibre el millor deu ser un fosforito groc de tota la vida, no? Un petó :-)

niña de azucar, és un llibre molt positiu, potser per això el post t'ha semblat positiu :-) Les olives negres mai m'han agradat, puaj. Són més dolços els kinder sorpresa XD Un petó.

josepmanel, m'has fet pensar en allò de "vigila amb el què desitges perquè es pot fer realitat". El que tenen aquests llibres és que qui més qui menys, té desitjos. :-)

txeri, si podem triar, millor passem de les desagradables, no? Gràcies :-)

el que mai, no sé, a mi em va cridar l'atenció arrel d'una entrevista que li van fer a l'autor a la tele. Sembla interessant. Petó.

moonlight, hi ha tants llibres pendents, oi? Petó.

l'aprenenta, sí, al final hi he caigut. Sembla un llibre positiu, i això sempre va bé, no? Es llegeix ràpid, si vols te'l puc deixar quan l'acabi. Petó.

El tacte de les paraules ha dit...

A mi també m'agraden les sorpreses agradables...
M'apunt el llibre al caramull dels 'per llegir'.

PetitaCriatura ha dit...

el tacte de les paraules, m'encanta quan em deixeu paraules que he de buscar al diccionari. Gràcies pel teu caramull.

Tux ha dit...

Ooooooh! Una escena pornooooo! Un abellot pol·linitzant una margaridaaaaa! Petita Criatura, ai ai ai ai aiiiiiiii... Que aquestes coses no les podem veure els petitons de la casaaaaaaaa...

Jesús M. Tibau ha dit...

se n'està parlant molt d'aquest llibre. Les vegades que he escoltat el seu autor m'ha agradat.

I els pinyols no sempre són sorpreses negatives.

PetitaCriatura ha dit...

Hahaha, Tux!!! Tens el caparró de pingüinet pervertit!! Aquest abellot només està prenent el sol damunt una margalida! Quines coses t'ensenya en Giorgio... :-*

Jesús, sí, de fet jo em vaig decidir a comprar-lo després d'haver escoltat l'autor a una entrevista que li van fer a la tele. Els pinyols, si te'ls esperes no passa res, però si t'agafen per sorpresa, déu n'hi dó!

LAIA ha dit...

Petita: Vaig descobrir el món groc gràcies a la Tender. Posteriorment en vaig veure l'entrevista al Club, i em vaig comprar el llibre. Aquesta paraula i el seu significat ja formen part del meu vocabulari. Un petonàs ben groc.

Tux ha dit...

Que sí, que sí, que el Giorgio m'ho va explicar ben claret i jo m'enrecorde perquè estava ben atent: els abellots, que tenen ales i poden volar, eeeeeeh, van a cerca el pol·len de les florets, que són de colorins però no poden volar, eeeeeeeh, i com que s'agraden molt, pol·linitzen i d'aquí naixen les papallones, que tenen ales i poden volar com els abellots, eeeeeeeh, i són de colorins com les floretes. Has vist que bé que m'ho sé? eeeeeeh?

PetitaCriatura ha dit...

Què bé laia!! La veritat és que el què porto llegit (vaig per la meitat aproximadament) m'agrada molt. És molt vital. I m'encanta que el concepte ens hagi unit a tots en aquest post :-) Un petó ben groc també per tu!!

Tux, veig que t'ho saps a la perfecció i que no puc eludir el tema fent-me la tonta... Al gel, on viuen els teus companys, no hi ha abelles ni margalides, oi? Podràs fardar davant d'ells quan els hi expliquis tan bé!! Petonet d'esquimal.

cheap nike shoes ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
EVISU JEANS ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.