25 de maig 2008

Interiors


Què hi fan les gavines a les ciutats d'interior, podent viure en un poblet pesquer, blanc i mediterrani? Per què les gavines s'interioritzen, tot canviant els seus plans inicials?

Les gavines d'interior dinen pastes de te i es passen el dia en pijama. Són les cinc de la tarda i algunes fins i tot encara no han fet el llit.

S'han adonat que enyoren una abraçada que les dugui, de nou, al mar.

13 comentaris:

niña de azucar ha dit...

Ara mateix em sento totalment una gavina d'interior (mai m'hauria imaginat que em compararia amb una gavina agg)
M'agrada la nova imatge amb la Robin :)

Clémentine ha dit...

Potser sí, que enyoren el mar... però també els deu agradar dinar pastes de te i fer el llit a les 9 del vespre.
Jo crec que als poblets de mar hi tornen quan es jubilen.

I també crec que m'he sentit massa familiaritzada amb les gavines d'interior. Tot i tindre por de les gavines!

uhmm torno a perdre'm. Un petó

Giorgio Grappa ha dit...

Eps! Quin canvi d'imatge! Ja m'imatgine a la Robin reclamant el seu raconet en els títols de crèdit, com les grans dives, fins que un Batman paternal li ha cedit un bon tros de cartell (amb un somriure intern ben amagat, el molt cuco).

:-*

MOONLIGHT ha dit...

ser gavina d'interior tampoc està tan malament.. passar-se el dia en pijama, mmm :)

txeri ha dit...

molt xulo el títol nou ;)

gemma ha dit...

Mirala ella com presumeix de gatets!!!! es molt bonic l'encapçament nou del blog :)
Compte però... els gats/gates o gatets tendeixen a intentar caçar i menjar-se les gavines. O sia que tu mateixa...
"
La única respuesta que puedo dar, Juan, es que tú eres una gaviota en un millón. La mayoría de nosotros progresamos con mucha lentitud. Pasamos de un mundo a otro casi exactamente igual, olvidando enseguida de dónde habíamos venido, sin preocuparnos hacia dónde íbamos, viviendo sólo el momento presente. ¿Tienes idea de cuántas vidas debimos cruzar antes de que lográramos la primera idea de que hay más en la vida que comer, luchar, o alcanzar poder en la Bandada? ¡Mil vidas, Juan, diez mil! Y luego cien vidas más hasta que empezamos a aprender que hay algo llamado perfección, y otras cien para comprender que la meta de la vida es encontrar esa perfección y reflejarla. .../... No aprendas nada, y el próximo mundo será igual que éste, con las mismas limitaciones y pesos de plomo que superar..."
fragment de Juan Salvador Gaviota, de Richard Bach.

Carmen Griss ha dit...

No passa res per dinar pastes de te, sempre i quan no siguin sucades amb baileys.
¿Has llegit "Historia de una gaviota y del gato que le enseño a volar", de Luís Sepúlveda? Es ideal pels diumenges de pijama :)

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/platero/05810514265736562021157/index.htm

Tux ha dit...

Mireu-la que guapa que està la Robin al costat del seu germaneeeeeet!

I tu, Petita, recorda que les gavines sempre troben el camí de la mar: sempreeeeeee! Porten una brúixola interna que els hi guia; igual que els pingüinets, que sempre trobem el Pol Sud... o la gelateria més propera :-P :-*

claradriel ha dit...

Veus?
Jo em sent gavina de mar enyorant abra�ades d'aire de l'interior...

PetitaCriatura ha dit...

niña de azucar, doncs jo trobo que les gavines tenen la seva gràcia. Si més no, quan les sents cridar, sembla que estiguis vora la costa. Gràcies :-) :-*

clémentine, això d'anar a un poblet de mar tot just havent-se jubilat sona molt alemany o anglès. Les gavines deuen ser una mica guiris i els hi agrada la cervesa. Hhmmm... M'he perdut, oi? XD :-*

giorgio, si alguna cosa té aquesta petita Robin és que reclama el seu espai a tot arreu. Ens ha sortit protestona i guerrillera, la nena. Davant aquesta situació, en Batman i jo no em tingut altre remei que incloure-la al títol... :-*

moonlight, els diumenges en pijama sonen millor en companyia d'altres pijames, creu-me :-*

gemma, moltes gràcies :-) Els meus gatets són molt dòcils i porucs, jo crec que no s'atrevirien mai amb una gavina d'interior :-) I gràcies pel fragment del Salvador Gaviota! Entenc que no cal fer gaire cosa en aquesta vida perquè no serveix de res? Una mica pessimista, no? XD :-*

carmen, doncs tenim un problema perquè m'encanta del Baileys ;-) Sí que l'he llegit! Me'l van regalar pel meu cumple dues personetes molt boniques en una teteria clandestina! Des de llavors, de tant en tant, se m'escapa dir-li a en Batman "Zorbas, el gato negro gordo y grande" :-) :-*

Tux, hehe! Els gatets si s'ho proposen també troben gelateries, eh?! :-p Bromes a banda, sempre m'han impressionat aquesta mena de brúixoles internes dels ocells. :-*

claradriel, però això és bo, no? Vull dir que et sentis gavina de mar, no que enyoris abraçades. És com si les teves gavines estiguéssin al lloc que els hi pertoca, no? Quin embolic XD :-*

gemma ha dit...

que va!!!! no ho has pas entès petita criatura
".. No aprendas nada, y el próximo mundo será igual que éste, con las mismas limitaciones y pesos de plomo que superar..."
T'està retant... no ho veus?
Quan algú parla de gavines em venen dues imatges a la memòria. Una és la cançó de la Marina Rossell, l'altra és aquest llibre de Bach. Costa de trobar tot i que és una obra literàra traduïda a gairebé totes les llèngues i llegida per diverses generacions. Si mai tens ganes de buscar respostes, llegeix-lo.
Una abraçada

El que mai et vaig dir ha dit...

guau, quina capçalera més xula...
o hauria de dir...Miau!

Somiant la lluna... ha dit...

Bona reflexió sobre les gavines, no hi havia pensat mai... M'agrada el canvi d'imatge :)