Necio, yo creía que naranja enamorada
es media esfera de otra esfera a medias.
es media esfera de otra esfera a medias.
Ets la Sun Tower a primera línia de mar. Els esculls amb ricordees, montipores, euphylies, zooanthus, anèmones, algues, gambes i peixos d'ulls grans. Tot això ets: les platges al desert i els seus colors desèrtics. La sal i el iode.
Avui també has sigut uns postres de tiramisú amb una sola cullera, les fotografies als aniversaris de boda i tot l'eix transversal, passant per Espinelves i els colls. El teu, el meu. La pluja en un peatge.
Perquè ets el contrast, com ulls tristos en un somriure. Com coca de vidre o passes en silenci.
A aquestes alçades i encara ets l'absència en la presència, i la buidor en la meva abraçada.
14 comentaris:
Passejant, passejant...
M'han quedat ganes de dir, i no per fer-me la llesteta, sinó per compartir-ho... que la sissí estenedora és ben probable que tingui a veure amb l'emperadriu. No perquè li fessin la bugada, sinó per l'estructura de ferros per aguantar-li les faldilles dels seus famosos vestits. Com l'estenedor quan es desplega...
Bonic, bonic, oi?
Molt maques totes les imatges que em venen al cap llegint el post. Bon dia tingui Petita.
M'agrada llegir-te.
Molt.
:)
increïble... l'absència en la presència... genial... la buidor en la meva abraçada...
Fabriques colors amb paraules, ho sabies?
Un petó
Pensava que anava de con-trastos i que anaves a dir alguna cosa d'en Batman i na Robin ;-) .
si un desamor et fa escriure totes aquestes coses... no puc ni imaginar que podràs ser capaç d'escriure el dia que estiguis, de nou, enamorada
ho fas bé.... molt bé
tus palabras llegan a cada uno de mis átomos, son sensaciones conocidas que me llevan a muchos lugares, a muchos tiempos,a muchos recuerdos y a algunos olvidos. Gracias por emocionarme.
Un abrazo.
Que bonic dibuixar aquests sentiments sense llapis i reflexar-ne amb tanta destresa els contrastos.Un dia et parlaré de les meves excursions per l'eix en dies plujosos. Un petó.
l'altra curoca, benvinguda i moltes gràcies pel teu comentari. M'ha agradat molt conéixer el teu blog! I també m'ha agradat molt això dels ferros de les faldilles de la Sissí, i tant que és maco! Moltes gràcies.
niña de azucar, moltes gràcies per les teves paraules. El que més m'ha agradat del teu comentari és que em desitgis un bon dia, quina tonteria, oi? Els bons desitjos van molt buscats. Però posats a demanar, els propers que no siguin de vostè, siusplau. (Una, que mai no es conforma amb res) ;-) :-*
el que mai, a mi també m'agrada molt llegir-te a tu i la resta de família blogueril. Moltíssimes gràcies per ser-ne part.
moonlight, moltíssimes gràcies... m'alegro que t'agradi, a mi també m'agraden molt les teves fotos i els textos que tries per dona'ls-hi (més) veu.
clémentine, són els teus ulls d'artista, que ho omplen tot de colors. Un petó taronja.
giorgio, "Con trastos y a lo loco" XD Sento decebre't XD Aviat parlaré d'aquest parell de trastos, perquè veritablement donen per molt... :-*
Gemma, moltes gràcies, com sempre, per les teves paraules. Diuen que els amors no aporten tanta creativitat com els desamors. Sigui com sigui, no és que n'estigui gaire orgullosa: és com una recaiguda en un procés de desintoxicació. Dos petons, un per a cada integrant de la família, i un arrumacu per la Lua, la gateta amb més traça per mirar a càmera :-)
noelia, vaya, muchas gracias a tí por tus palabras... Una vez alguien me dijo que los pesares se parecen, y tenia mucha razón. Otro abrazo para tí.
laia, què màgic que és l'eix transversal i els seus colls! Puc fer-me molt pesada fins que no expliquis aquestes excursions, eh? Un petó, guapa :-*
ostres! mira què en saps d'escriure, faig :PPP ... però de rodolins millor que ho deixem per en Tux :P
que xula la foto del cactus rebel!
ja sabia jo que la sissí tenia a veure amb bugades i filferros! el primer paràgraf no l'he entès, segurament esmentes tot de coses que explicaven els dies que no anava a classe...
Tu no em deceps mai, Petita Criatura: ja no sé si m'agraden més els teus escrits o les teus fotos.
Ei, i em quede a l'espera del reportatge sobre els teus trastets; perquè, amb menys que un reportatge, no em conforme.
:-*
namagueta, desenfunda cactus rebel!! Ja ho veig que no m'hi guanyaré fent rodolins... :-p Tu sí que ets una artista gran :-*
la dietrich, en realitat aquestes coses no les vaig aprendre a cap aula, però potser a la teva escola sí que ho van explicar i tu aquell dia feies campana...
giorgio, se'm fa molt gran que tu em diguis això! Moltes gràcies... Ja tens un mini reportatge felí, va :-) :-*
Publica un comentari a l'entrada