Al darrer concert de l'Ismael Serrano al que vaig anar amb tu, vaig plorar tant que em vaig tacar el jersei de gotes, com si dins l'Auditori pogués ploure. D'aquell concert recordo especialment la cançó Tantas cosas.
La meva àvia acabava de morir i alguna cosa s'estava podrint també dins teu.
Ahir vaig anar al meu primer concert de l'Ismael Serrano sense tu i, tot i cantar tan bé com sempre, no vaig vessar ni una sola llàgrima. I és que, tal i com diu la cançó, tantes coses seguiran passant, que potser les coses no ens canviïn tant.
Ara entenc que no és a tu a qui he perdut, sinó que m'he perdut a mi mateixa. Vas endur-te una part de mi en la teva cruel mossegada just abans de dir-me que marxés del nostre llit, i tan sols la volies per desar-la a la fredor i el silenci de l'oblit.
6 comentaris:
Qun sentiment!!
Increible el que m'has fet sentir, m'has emacionat...
Ningu es mareix que l'estimis tant petita...
Sigues valenta, que la vida te moltes coses per valorar.
una abraçada ben forta
Petita,
No voy a decir nada, tan sólo darte animos y mandarte un abrazo enorme.
Rivegauche.(ojos tristes).
Hola PetitaCriatura
ara si que es xulo y modern l'encapçalament del teu blog. Felicitats.
Sobre el post... t'ho he dit mai que el temps ho cura tot?
I que hi ha un munt de dones interessants i solteres en aquest mon?
I que en comptes de gastar el teu talent amb això, podries escriure un llibre?
Soc com l'all...Em repeteixo,ja ho sé.
Una abraçada de dilluns ;)
Comencem bé la setmana..............Hauries de posar tot el que et recordi a ella en un calaix similar al que has descrit. Un petonàs nina!!!
M'agrada molt el títol del teu blog, has fet un bon rentat de cara.
Anònim: gràcies pels ànims. No és que n'estigui gaire orgullosa d'aquest sentiment, però en fi, és el què hi ha.
Ojos: recojo tu abrazo y te mando otro para tí. Un beso.
Gemma-All: gràcies per les teves paraules. Tal i com et vaig dir, necessitava una miqueta de temps per donar-li forma al bloc :-) Ejem... M'ha semblat que deies alguna cosa de dones interessants i solteres? Queda molt lluny això? :-p
Laia: el meu alter ego és més negre que mai, juas! M'alegro que t'agradi. Moltes gràcies per tot, un altre peto-nas per tu.
Per sort, amb la mossegada no s'ha emportat la teua màgia.
Publica un comentari a l'entrada