3 de set. 2009


Dilluns vaig descobrir que, quan no hi ets, el silenci enyora el teu riure; la cafetera, les teves mans; l'armari, la teva roba; el bany, el teu raspall de dents; i així, mil tonteries més que no són broma quan no hi ets. Aquest darrer mes m'ha endolcit fins i tot alguns ressentiments, odis i misèries, ahir ho vaig entendre. I, de la mateixa forma, ahir vaig saber que quan et mossegues les pells de les ungles és que penses, i que quan penses obres molt els ulls, i que els teus ulls haurien de tenir escrita una cançó.

Ja no es formen aquelles terribles cues a la barrera tarifària de la línia 5, direcció Horta, accés costat Llobregat. La noia tristona va resultar que tenia xispa. Creuar la plaça només em fa por quan ho faig sola, o el que és el mateix, creuar la plaça amb tu no m'espanta.

I és que hi ha coses que no podem donar per certes fins que no les sabem del cert. A mi m'ha passat.

8 comentaris:

XeXu ha dit...

Què dir davant d'aquest escrit, a part de que se't trobava a faltar. Són molt maques totes aquestes coses que dius, i espero que la separació ja no sigui tal. No volem que tinguis por en creuar la plaça.

elur ha dit...

amb el permís de tots dos, subscric tot el que diu en Xexu.

una abraçada!!

Marta ha dit...

Aquesta setmana m'he adonat de moltes coses i he constatat que tinc molt per aprendre de tu. T'admiro molt!

Gemma ha dit...

eii... que bé que hagis tornat a entretenir-nos les aburrides entre-hores que hi ha a la vida!!!! benvinguda de nou a casa teva

SinMedida ha dit...

Pa' comerte.

Anònim ha dit...

Estic molt contenta per tu, petita. Molts petons, Ono.

octubrina ha dit...

jo també vull saber-ho del cert, però no m'atreveixo a la incertesa com a resposta

Rosita ha dit...

Quina preciositat! Et deixo el meu blog per a què hi facis un cop d´ull, si et ve de gust, crec q ens assemblem molt en la forma d´escriure i sentir: www.nausicaa1983.blogspot.com. Una abraçada!!