16 de jul. 2009

I vares dir "has vist?"


Havia estat per un gest maldestre, per una mala sincronia, que en comptes d'acomiadar-se com amics, amb dos petons casts a les galtes, les seves boques s'havien fregat davant del portal de casa els Della Rocca.
Paolo Giordano a "La solitud dels nombres primers"

Si els barcelonins no tenim per costum anar al bar Zurich a beure sangria, em pregunto per què els guiris ho fan com qui fa quelcom tan typical spanish. I aquesta qüestió em porta a preguntar-me quantes coses per l'estil hauré fet jo estant de viatge a altres ciutats. Devia riure de mi el turc que em va vendre un entrepà de sardines vora el Bòsfor? Vaig semblar-li ridícula a la família que cantava fados en un local de l'Alfama? La sincronia és important.

El que més m'agrada de sortir als diaris és imaginar el moment del matí en què veuràs la notícia que et recordi a mi. T'imagino passant-ne els fulls amb les teves mans petites, recolzada a la taula bonica del teu despatx bonic, al costat de les teves llibretes boniques on ho apuntes tot amb la teva lletra bonica, i llavors, en aquell precís instant, pensant en mi. Paraules paraules a la teva llibreta llibreta.

Mentre tornava les claus de l'antic pis no vaig ser conscient de tot el què en realitat lliurava. La meva nova terrassa és la hòstia. I sí, tu m'hi has dut el sol.

15 comentaris:

SinMedida ha dit...

Podemos hacer como típico... tomar tinto de verano en tu terraza. Que no es terraza, es algo más. Algo así como tú. Que no eres terraza, claro.

Muaaaaaaaaagh

Tux ha dit...

Ualaaaaa! Això no és una terrassa, això és un camp de futboooooool de futboooooool de futboooooool... amb eco i tot!

:-*

XeXu ha dit...

Per un moment m'he espantat perquè aquesta terrassa em sonava molt, m'he pensat que era la casa d'uns amics que viuen lluny, i ja he començat a fer càbales per veure qui podies ser.

arcoiris ha dit...

Disfruta de la terassa, prenent aquelles begudes que no beuries a la Rambles

macbollix ha dit...

Sí, parece un campo de fútbol. Si algún día organizas un partidillo Madrid-Barça, y te falta gente que se quiera vestir de blanco, que intuyo que sí, jijiji, ya voy yo. A propósito de cosas blancas, he localizado enseguida en la foto (ampliada) a Robin, pero Batman me costó más. Creí que estaba al lado de su hermana, al principio, pero luego me fijé en “eche peaso de cuerpo negro estirao” que está debajo de la mesa, jeje. Y eso. A disfrutarla, tú que puedes (la terraza, la compañía, la vida, la ilusión…). Petons.

rAnita nOe ha dit...

casa nova!? que felicidá!! jajaja

molts petons re bonica.. que vaja be!

Lena ha dit...

aquest peazo de paradís es la teva terrassa???? m'apunto a la tradició que diu sinme!!!!

Marta ha dit...

El 19 és un nombre primer. Significa alguna cosa?

Jei ha dit...

jó, qué bonito!

y lo de la terraza, yo tb tengo, así que podemos turnarnos :)

Clémentine ha dit...

els turistes són turistes a tot arreu... tot i que una bona manera de saber si estas vivint realment la ciutat és quan tú ets l'únic turista del voltant!
Quina enveja de terassa...

Petó

Ojos tristes ha dit...

Felicidades por la super terraza y por todo.... un beso.

carme ha dit...

quina enveja de terrassa!
a mi el giordano també em té atrapada ara mateix...

Paula y Manuel ha dit...

Si tuvieras un tiempito libre y entraras en mi blog, y si de repente lo consideraras interesante, te pediría que lo votes, pues estoy inscripta en un concurso que redundaría en beneficio de la tarea que desempeñamos.
gracias
Atte
Paula Antúnez

www.elmacarronsolidario.blogspot.com

claradriel ha dit...

Que et dure el sol i espante la soledat!!!!!!!!!!

josepmanel ha dit...

impossible perdre's en un espai tan luminós...