25 de des. 2008
No són temes de gran densitat
Primera part superada. Se m'acut que la culpa de tot la té aquest capitalisme, i aquest consumisme, i els maleïts publicistes, i els torrons del lot de Nadal que s'acumulen any rere any al mateix armari, i les pel·lícules de pares noels, i els comiats per sempre, i les passes en silenci, i les famílies perfectes, i les dates de caducitat, i els menys dos graus de temperatura, i els cors trencats que n'hi ha a cabassos, i els àlbums de fotografies, i les històries en realitat no tan especials. Per posar algun exemple.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
La culpa de que?????
Se m'acut un gran mercadillo, en plan encants, on comprar i vendre els cors trencats.
(una gran imatge!)
Ja va passant, ja va passant...
Besets!
Mul, hola, eh! Jajajaja. No sé a ti, pero a mi estas fechas me producen una cierta apatía. Supongo que se trata de buscar causas, pero buscar culpables queda más radical :-p
Albert, per imatges, les que tu descrius. Se m'acut que en aquest mercadillo sona "Tomorrow we'll see".
Giorgio, sí, primera part passada. Molts ànims :-) Besets, maco.
Primera part superada, que no és poc. Però encara en queden, i igual de nostàlgiques. Demà, amb la següent generació de la família, i és que ja tocava recanvi generacional. Jo no hi participo, per ara.
Hola ésser nocturn :-) Doncs penso que tens sort de tenir recanvi generacional a la família. Els nadals semblen diferents, no? A mi m'agradaria molt tenir canalla a la meva però no estem per la labor. Molts ànims, ja falta menys.
Però no busquis culpes...pensa que estàs de vacances!! :P y lo más importante, que al estar de vacaciones tu tb, yo no te puedo dar envidia XD
Solo por eso ya valen la pena, mira :-p
és la mena de món on ens toca jugar i sobreviure
Doncs sí, Jesús, quin remei! :-)
Publica un comentari a l'entrada