26 de des. 2008

As the weird world rolls on


L'encens s'apaga una vegada rere una altra per molt d'èmfasi que posi en encendre'l. No vull ni imaginar que el motiu de la seva manca d'incandescència estigui relacionat amb temes d'energies o presències fantasmagòriques. És sabut que els caps d'any són molt proclius als rituals i a les flors de pell, però les meves darreres adquisicions a l'ikea fan que m'hi trobi força bé a casa i arribats aquest punt no voldria espectres rondant-me.

A les meves plantes, però, només els hi faltava una pedregada com la d'avui per a acabar d'estabornir-se en la seva agonia. He de reconèixer que porto un temps més engrescada en la cura d'interiors que en la d'exteriors. A mode d'incís: regues una planta i creix. Sembla màgia, oi? Tan sols una mica d'aigua, i vida.

El dia de Sant Esteve no és tan greu perquè a les cadenes de televisió estatals s'hi respira una certa normalitat, entenent normalitat com allò que acostuma a succeir habitualment.

I mentrestant, allà fora, l'estrany món avança.

12 comentaris:

Clémentine ha dit...

L'estrany món avança deixant caure un polsim blanc que podría arribar a ser neu si no es desfés a mig camí entre el cel i el sòl.
I es converteix en aigua. L'aigua que rega les teves plantes, que jo no en tinc.
Es extrany el nadal a casa. No ho recordava...

Un petó desde casa del meu pare però sense el meu pare (quina mena de nadal és aquest en que la familia marxa i jo vinc??)

quina xarrera tinc avui...

XeXu ha dit...

Si vols espectres i fantasmes que et rondin, només has d'anar a una discoteca un d'aquests dies de festa.

Una altra prova superada, però no he mirat la tele per res, així que ni això m'ha alleujat. Sort de la nova generació, que realment, alegra una mica el dia.

zel ha dit...

I avança i avança sense possibilitat de retorn, per tant, sense possibilitat d'encendre o apagar focs, d'amor o de companyia...
Bons dies, Petita Criatura!

elena ha dit...

....i a la foto, la millor metàfora de lo raro que pot ser el món..per mi que també deu funcionar com antídot o protector, no?

Clara ha dit...

Tot plegat fa por, no?

PetitaCriatura ha dit...

Clémentine, jajajaja, m'ha encantat la teva xarrera. La teva família s'assembla a la meva. No seria el primer cop que la meva mare queda amb la mare d'una amiga meva per jugar a la consola ("las maquinitas" diuen elles). El món a l'inrevés. Per què t'explico tot això ara? Continua plovent, crec fermament que t'hauries de comprar una planta per no malgastar tanta aigua :-p Un petó de "buf, ja ha passat nadal".

Xexu, vinga, que ja en tenim una bona part superada. Tu no ets dels que posa la tele per fer companyia? Repeteixo, crec que tens molta sort de tenir recanvi generacional a la família. Disfruta'ls.

zel, molts bons dies també per a tu! I amb això acostuma a passar que no valores realment el què tens fins que ja ha passat de llarg, oi? O fins que s'ha apagat el foc. Ja ho diuen, ja: carpediem!

elena, doncs tens raó, el temps és d'una única direcció i al final, ho volguem o no, estem obligats a anar endavant amb ell, no?

Clara, què és exactament el que fa por? El post? Casa meva? Les plantes moribundes? L'encens que s'apaga? Sant Esteve? Telecinco? El món que avança?

Mul ha dit...

Si el fantasma es morena y tiene los ojos verdes lo mismo no esta mal que te apague el incienso no??? ;)

Muaaaks

PetitaCriatura ha dit...

En ese caso, Mul, creo que hasta podríamos dedicar la tarde a echar unas partiditas a la ouija ;-p Besote.

Madieta ha dit...

A casa meva, en canvi, regues una planta i creix el gat. Curiós.

PetitaCriatura ha dit...

Jajajajaja. Madieta, tu saps que les plantes es reguen amb aigua i no amb pinso, oi? A casa meva, de totes formes, no regues res i el gat només fa que engreixar-se. Trucarem l'Iker Jiménez. :-*

sofía ha dit...

L'estrany món avança i les plantes creixen sota l'aigua que no s'acaba de convertir en neu. I quanta aigua que cau aquests dies... quanta vida, aleshores! Tal vegada és per això que em passaria el dia sota la pluja, molla, ben molla, per sentir com la vida m'amara la pell... Sembla màgia, i tant. :)

PetitaCriatura ha dit...

Hola, sofía. Una de les millors sensacions és quedar-se sota la pluja, sentint-la i formant-ne part. I tant. De totes formes, jo crec que per fer això van millor les tormentes d'estiu, eh, que no fa tant de fred :-)