2 de des. 2008


És curiós el fenomen de les finestres. N'hi ha d'obertes i de tancades, això és evident, però també n'hi ha que semblen obertes i que en realitat són tancades, o de tancades que en realitat estan desitjant que algú vingui a obrir-les. Després trobem les que no saps si resten mig tancades o mig obertes. Aquestes són les més inquietants però alhora són les més interessants i enigmàtiques. I ja no parlem de com situar-se rere els vidres. Trobar la postura adient pot resultar una tasca d'allò més complicada.

Entre persianes, cortines, reflexes i posicions estic entretinguda aquests dies. I en aquest procés d'evolució -perquè us ho creieu o no, a la vida també hi ha moments d'involució- ja no sé si t'endevino o és que t'invento, però el cert és que et miro. I que, posats a fer, fins i tot podria crear una llista de reproducció amb el teu nom.

És com quan et desperten els teus propis sanglots a mitjanit i tens ganes de fer trucades intempestives per demanar una mica més de paciència. Que ja gairebé hi ets, que sents que falta poc, que sí, que ara vens, gràcies per la comprensió.

Quan probablement no has fet més que començar.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Començar no és poc, i de fet, és el pas més complicat. Ara pot ser lent, però mica en mica. Molts ànims, i que evolucionis a gust.

PetitaCriatura ha dit...

Jo no sé per què dius que no entens aquest blog. Ets el noi dels comentaris reflexius i intel·ligents :-) Gràcies...