Petita Criatura

I com dos asteroides que han desviat sa ruta,
direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna.

Quan la circulació pinta malament, l'autocar que ens porta de retorn a Rússia es converteix en una mena de bus turístic que ens descobreix nous indrets, noves ciutats, noves carreteres, noves vies de servei i noves rotondes per tal d'esquivar els embussaments i arribar puntual a destí. Val a dir que, malgrat tingui la impressió que un dia d'aquests tornaré a casa tot passant per Austràlia, normalment ho aconsegueix. Així que no t'estranyis si un dia em veus passar per davant la teva feina i et saludo des de la finestra del vehicle.

Coses pitjors s'han vist. En una ocasió, per exemple, vaig agafar un taxi per anar d'un carrer a la mateixa alçada del seu carrer paral·lel. El taxista vinga a dir-me "pero si esto está aquí al lado" i jo vinga a suplicar-li que m'hi portés, que sóc capaç de perdre'm a la quadrícula de l'Eixample. Finalment va cedir i m'hi va dur. Vaig ser generosa en l'abonament de la carrera, sí.

He de reconèixer, però, que si no fos pels trajectes en autocar, tren, metro, moto aquàtica, vehicle lunar i Núvol Kinton que faig al llarg del dia, no existirien moltes coses.

I que em perdo és un fet evident, perquè en realitat el què jo volia explicar és que aquest cap d'any serà el primer que passaré lluny d'aquí i que, mira, ves per on, em fa il·lusió.

Per cert, bones festes i molts regals i tal.