Sóc tan fàcilment impressionable que l'autocar s'enlaira cada dia al mateix punt, i el sol es pon per coincidir amb el moment de l'aterratge. Les postes de sol de color malva existeixen, jo en dono fe, i el millor lloc per a veure-les és a les finestres de la banda esquerra.
Llavors també veig que no va ser tan greu creuar La Bisbal de l'Empordà ni encerclar les seves rotondes com melics, o travessar el trosset de Vallès Occidental pel què abans passava de puntetes.
Les distàncies es poden mesurar en passes, metres, píxels, polzades i batecs. En realitat els plànols no es descarreguen al GPS perquè les geografies tenen tants matisos que no hi caben en una sola pantalla. El mateix passa amb els racons de la ciutat que esdevenen quelcom més que indrets.
Crec que mai m'havia separat un parc natural d'algú. Sí que ho havien fet portals, carrers, vies de tren, autopistes, mars i oceans; però parcs naturals, mai.
Què divertits són els mapes del google. Pots mirar el món a vista de satèl·lit, buscar distàncies entre el punt a i el punt b, o cercar coses com "bar de tapas en Barcelona".
No és fascinant?
