Els teus àpats són els àpats als que falto.
Falto a les teves nits i a les teves pluges. A les platges que veus a les pel·lícules. A la cançó que sona per la ràdio mentre condueixes. A les lliçons apreses. A les veïnes que et saluden pel carrer. A les converses per telèfon i al cigarro que es consumeix al teu costat. A la pols als prestatges. Als somnis que fan por. A les persianes que es baixen. A les fotografies de paisatges. Al llibre a la tauleta de nit. Al raig de sol que fa tancar els ulls.
Encara hi falto.
9 comentaris:
Tot arriba.
Bona nit Petita :)
Els comentaris de bons desitjos són els millors :-) Gràcies i bona nit també per a tu, niña de azucar :-*
No tinguis pressa. Cada cosa al seu temps. Un petonet.
Molt maco el text. Un dia no hi faltaràs.
temps al temps, pensa que tu tb deus faltar a tot el que has dit d'alguna altra persona... foto fantàstica!
Encara hi faltes, o ja hi faltes?
Clar que sí. Jo també em sent així, és com un membre fantasma...
La foto em fa ganes de plorar.
això de faltar-hi només és una visió de les coses, pensa que també es pot veure com que és l'altre banda la que ha de viure amb la teva mancança.
algun dia aconseguiràs sentir que no hi faltes, segur.
laia, temps, temps... Gràcies, guapa :-*
l'aprenenta, això espero, perquè fer campana sempre té un puntet de remordiments :-) :-*
moonlight, gràcies! Maleït temps! :-*
xexu, malauradament encara sento que hi falto, tan de bo aviat pugui dir que ja no hi falto. :-*
claradriel, bona aquesta del membre fantasma! Eps, la foto no vol fer ganes de plorar a ningú, eh?! :-*
marc, m'agraden molt els teus comentaris, sempre capgires la visió de les coses. Moltes gràcies, valent aventurer! :-*
Publica un comentari a l'entrada