El primer dia que condueixi, els plans deixaran de ser paper mullat. Aniré fins a l'entrada d'un camí rural que veig cada matí des de l'autocar, i el fotografiaré. I deixaré d'estar enfadada amb el món i de fer-ho pagar als seus habitants. Així de fàcil.
Perquè el primer dia que condueixi, m'hauré fet fotògrafa de natures vives i podrem recollir totes les paraules caigudes que han quedat escampades pel terra. Ni una página en blanco más. Amb les mans al volant, jo podria ser el primer que miressis tu cada matí al llevar-te, o tu podries ser el darrer que jo veiés cada nit abans d'adormir-me. Així de fàcil.
M'he apuntat a l'autoescola, però em penso que ho he fet per a aprendre a conduir quelcom més que un cotxe.
21 comentaris:
De moment ja tens la llum verda, així que pots anar allà on sigui :)
Vas malament, allà no aprendràs ni tant sols a anar en cotxe, així que ja m'explicaràs què hi vols aprendre de més a més.
Ben fet! Ara fa dos anyets, als meus 34 anys, vaig prendre la mateixa determinació. Com diu Xexu, a l'autoescola amb prou feines em van ensenyar a aprovar l'examen (a conduir,no), però aquell paperet amb l'apte m'ha dut a molt bons moments i a una independència que va transformar la meva vida. Sobretot, paciència i constància. La resta, per aprovar, és fàcil!
L'experiència s'obté a base de rodar i fer quilòmetres.Si el carnet de conduir t'ha de servir per fer es paus amb el món, doncs endavant.Però pensa que poc aprendràs a l'autoscola.Un petonet fitipaldi!!!!
Par mí conducir se ha convertido en una vía de escape en muchas ocasiones. El coche es mi alíado, es mi espacio particular, sólo yo tengo la lleve y él me lleva dónde quiero....
Petita, ayer me acordé de tí, pillé un concierto de M.García en la 2 bastante tarde y cuando cantó Malva pensé en tí: "de amor lloré tanto que podría caber en un saco lleno de gatos" podrías explicarme que significado le das, si no es doloroso para tí hacerlo, yo trato de encontrarlo, créeme.
Un beso enorme y mil gracias.
niña de azucar, són importants les llums verdes, molt. De fet, només les persones afortunades en tenen, així que amb el teu missatge m'has fet sentir afortunada. Moltes gràcies! :-) :-*
xexu, jajajaja, tranquil, home, no t'ho prenguis així, sembles traumatitzat amb les autoescoles XD Potser la paraula idonia no era "aprendre", potser hauria d'haver dit que espero obtenir quecom més que un carnet de conduir? Millor? :-*
marta, d'això es tracta, d'un paperet que comporta altres coses. Veig que no sóc l'única que s'ha resistit fins a l'ultim moment a anar a l'autoescola! :-) Gràcies pels teus consells.
laia, si, si, ho sé. Potser no m'he expressat bé... Volia dir que en el fons és una fita que no només comporta aprendre a conduir, sinó que hi ha més coses implícites. No sé si m'explico! XD Un petonet, guapa!
ojos, ohhhhhhhh, me lo perdí! Qué rabia! No olvido ese mail pendiente... Te explicaré mi interpretación en privado, vale? Aunque tan solo es mi interpretación, yo creo que se lo tendríamos que preguntar a él, a ver qué dice. Otro beso enorme para tí, y mil gracias a tí. :-*
tb t'ensenyen a conduir la vida?... serà qüestió de tornar a treure'm el carnet amb aquesta autoescola... saps que? quan jo me'l vaig treure, va ser en un moment complicat, com per demostrar-me a mi mateixa que no necessitava ningú, que jo sola podia anar on volgués i fer el que volgués...
Ànim amb això de l'autoescola... La veritat que per a mi va suposar un pal terrible però un cop tens el carnet gaudeixes d'una llibertat que no té preu. I sospito que a tu aquesta sensació de llibertat t'anirà molt i molt bé. O m'equivoco?
uhmm a les autoescoles d'allà ofereixen més coses que a les d'aquí? M'hauré de plantejar treure'm el carnet! A veure si aprenc a conduir més que un cotxe...
M'he perdut jo sola, és el que passa quan escrius, parles i fumes...
Un petó de vacances!
Que bé, la petita criatura motoritzada! El carnet de conduir és la meva gran assignatura pendent!! A vere si prenc exemple.
Que tremoli l'Alonso!
El cotxe m'ajuda a evadir-me. De vegades necessit agafar-lo per pensar, reflexionar i sí, tal volta per veure que a allò només ho conduesc jo.
Hi hi hi hi!
No m'has trobat! No m'has trobat!
El Batman em va obrir la porta i em va buscar un raconet en el frigorífic, i m'he estat amagat allí tots aquests dies! Per cert, Petitona, a veure si compres més gelat de xocolata, que ja no en queda: ens el vam haver menjar entre el Batman, la Robin i jo per fer-me un lloc ben fresquet aquí dins.
:->
Ahora ya tienes paso, cuidado que se pondrá rapidamente en ambar. Te recuerdo si conduces no hagas fotos, serias un peligro. jejeje
moonlight, sempre defineixes molt bé el que jo no acabo de saber explicar. Exacte, conduir la vida. Un petó :-*
anònim, ens coneixem? La sensació de llibertat ja la tinc, el que no tinc són les mans al volant.
clémentine, no fumis tant! :-p I lo màgics que són els autocars quotidians? Petó :-*
ràtzia, per a mi també era una assignatura pendent! Buf, l'Alonso! Ara m'has tocat la fibra! XD :-*
el tacte, crec que és com allò de portar les regnes de la situació, no? És la sensació de control. :-*
Tux, marededeusenyor!!! Tu saps l'ensurt que m'he endut quan he obert el congelador per agafar una pizza de la sirena i m'he trobat una cosa blanca i negra menjant-se un gelat de llimona??? Perquè és clar, els primers gelats que els senyors i la senyoreta s'havien de menjar eren els de xocolata... Entre tots tres em fareu parar boja! Ja ho sap en Giorgio som dijous i que encara ets aqui???? Es pot saber on són les croquetes de pollastre? I l'amanida russa? I les patates? I els glaçons?!!! Es pot saber com és que menges tant??? Gioooorgiooooo!!!
usum, jajajaja, muy bueno! No, no. Pararé para fotografiar, lo prometo ;-) Un beso.
Ja m'explicaràs la sensació de llibertat que elñ produirà quan no trobis aparcament no després de donar cinc voltes a l'illa de cases
felicitats però... ara només et cal anar a les classes
Pst, pst, gemma, que vulgui treure'm el carnet de conduir no vol dir que vulgui anar a tot arreu (inclosos aquells indrets on l'aparcament no abunda) en cotxe. Es tracta d'una cosa que va més enllà del fet en sí.
Us veig a tots els que conduiu molt positius, sembla que hagueu oblidat la "il·lusió" que us podia fer la idea de portar cotxe en el moment de treure-us el carnet.
Petons.
Ja t'ho havia avisat, Petita, ja t'ho avisat... Per cert, quins dies més tranquils que estic passant :-P .
Petita, és que els pingüins, com que vivim en lloc tan fred, cremem moltes calories i per això ens hem de passar el dia menjant i menjant. Per cert, les croquetes eren molt bones, el Batman és un gran cuiner, i la Robin s'ho passa d'allò més bé patinant sobre gel en el frigo. M'hi puc quedar a passar l'estiu amb tu, Petitona? M'hi puc quedar a passar l'estiiiiiu?
Jo no volia aprendre a conduir, però al final ho vaig fer, i ara em produeix una sensació de relax...
Giorgio, no puc més. Siusplau, vine a buscar aquest petit monstre, que està portant pel mal camí els meus petits, tan ben educadets que els tenia jo! Ahir me'ls vaig trobar tots tres amb l'aire condicionat al màxim. Havien construit un iglú al mig del menjador! No guanyo per a gelats ni glaçons, i tot el dia tenen el frigorífic obert! Per cert, les parets de casa... només et diré que ja no es veu el seu color original.
Tux, es pot saber qui ha trucat a "Granissats a domicili" i ha fet una comanda de 3.000 granissats de maduixa??? Tuuuux, no t'amaguis al congelador, surt ara mateix, Tuuuuux!!
zenit, conduir no sé, però el maleït llibre aquest produeix de tot menys sensació de relax! XD
He he he he!
Publica un comentari a l'entrada