10 de juny 2008

"Rápido García", yo te la compongo, que soy zapatero remendón


M'agraden molt les cançons que fa en Manolo García. Penso que és un poeta d'un llenguatge tan exacte com cops de puny. I m'agraden molt les imatges que dibuixa amb paraules, m'evoquen paisatges mediterranis i el mar d'oliveres vist des dels Cerros de Úbeda. Música plena d'astres, elements naturals i gats.

Cadascun dels discos que ha editat, a més del títol que tenen, també porten escrits altres noms propis. I cada cop que en fa un de nou, no puc evitar reviure dolçament el passat de cançons humanitzades.

Avui he pensat que el món és ple de persones buides en essència. Persones íntegrament mancades. També m'he volgut convertir en l'executiu de jaqueta i corbata que empenyia un cotxet de nen petit.

Recordo perfectament el dia que em vas preguntar sobre el significat de la frase "de amor lloré tanto que podría caber en un saco lleno de gatos". Llavors creia que ho entenia, ara n'estic convençuda.

Per cert, a la Robin li ha canviat el color dels ulls. Ara ja no els té blaus, però l'estimem de la mateixa forma.


12 comentaris:

XeXu ha dit...

Aquí no coincidim, jo a en Manolo Garcia no li trobo cap gràcia. Totes les cançons em sonen igual, i no entenc res. Però és normal que a tu t'agradi, perquè deveu tenir un estil de metàfores similar. La diferència és que gaudeixo llegint-te, malgrat no entendre gaire del que dius, i ell m'avorreix.

niña de azucar ha dit...

Jo era gran seguidora de "El último de la fila", quan es van separar vaig perdre una mica el fil però si escolto una de les seves cançons encara em perdo per les seves lletres. Potser no entenc res del que vol dir, però importa?jo invento significats adients per a cada moment...
La foto de la portada de la Robin, l'has canviada?

nimue ha dit...

Manolo, Manolo per sempre. Sempre Manolo. Encara no tinc l'últim disc però estic boja de ganes.
Que preciós és el teu gatet!!!!

Tux ha dit...

Petita! Petita! Oi que ho deies de debò, que em deixes anar-me'n amb tu i amb en Batman i amb na Robin? Oi que sííííííí? Em portaré molt bé molt bé molt bé i no et donaré feina i t'ajudaré amb les feines de la casa: sóc un mestre apretant el botó de la rentadora i del llavaplats, i dosificant els taps del don Limpio, i obrint la post de planxar, i fent la llista de la compra,i ja estic fart que el Giorgio no sàpia apreciar la meua col·laboració ni les meues dots artístiques: ja veuràs quines parets més boniques et deixaré, totes fetes una obra d'aaaaaaart! Petitona, esperaaaaa'm, que ja hi vaaaaaaig!

Aaaaah! I digues-li a na Robin que està molt maca en la foto, que sembla una mora darrere del vel amb aquells ulls tan boniiiiiiics!

helena ha dit...

A mi m'agrada més ell sol que quan estava al Ultimo de la Fila. Gran poeta y gran persona.

I el teu peludet està monissim tingui els colors dels ulls que tingui.

txeri ha dit...

Que guapa que surt!!

Ojos tristes ha dit...

Reconozco que Manolo me ha costado un poco quizás porqué no le dediqué el tiempo necesario. Lo estoy haciendo, en cambio he sido una loca del Ultimo de la Fila y es cierto que las letras de Manolo García son de las que golpean... y fuerte...
Ahora me "pierdo" escuchando "Primavera rota" y "Patas arriba, patas abajo" de Lucas Masciano. Ya me dirás.

Suerte !!

Por cierto, Robin está preciosa, mimitos a los tres.

MOONLIGHT ha dit...

que bonic, no feu distincions de color (d'ulls) ;D

El tacte de les paraules ha dit...

uoohh, jo no sabia que es digués 'Robin' :)

Quina monada!

Jesús M. Tibau ha dit...

Les lletres de Manolo garcia són genirals, i la música, i em sembla que ell com a persona també.

PetitaCriatura ha dit...

Ei, xexu, però t'agraden els Antònia Font, que deixa'ls anar en lletres rares, eh? Sigui com sigui, les coses t'han d'omplir sense donar-hi més voltes, i si en Manolo no t'arriba, doncs no cal buscar-hi raons. Petons.

niña de azucar, El último de la fila tenen cançons que passaran a la història. Tot i que jo prefereixo en Manolo en solitari. Exacte, crec que no cal plantejar-se molt les coses, amb que t'emocionin n'hi ha prou. Sí, la foto l'he canviada, no m'acababa de convèncer l'anterior :-) Un petó.

nimue, visca en Manolo! El darrer disc he de reconèixer que al principi em va costar, però un cop escoltat en repetides ocasions... m'agrada! Ja em diras què et sembla a tu. Petó, guapa!

Tux, que sí, que t'ho dic de debò, vine amb nosaltres!! A més, et saps vendre molt bé, perquè aquest parell de boles de pel no saben fer res de tot això! Ai, però ara que hi penso... pobret Giorgio, no? Segur que per molt que es queixi després t'enyorarà, i jo no ho voldria :-( Vols venir de cap de setmana? XD :-**

helena, gràcies per la teva visita i el teu comentari. M'agraden molt les teves fotos!

txeri, és que ÉS guapa ;-)

ojos, te debo un mail... Gracias por todas tus recomendaciones. Mimitos también para tí.

moonlight, ens fixem en l'interior :-p

el tacte, una monada una mica entremaliada! :-*

jesús, sí que és genial, a mi també m'ho sembla. Una abraçada.

Tux ha dit...

Viscaaaaa! Viscaaaaa! Me'n vaig de cap de setmana amb la Petita, el Batman i la Robiiiiiiiin! Viscaaaaa!

Agafe la capsa de pintures, el raspall de dents i el pijama, i me n'hi vaaaaaaaig!