24 de juny 2008
Tinc un televisor que deu tenir més de vint anys. Tu i jo no ens coneixíem quan ell ja emetia l'"Un, dos, tres... responda otra vez". Ara es desenfoca quan porta uns minuts funcionant. He arribat a la conclusió que tot es difumina i desesma quan porta un cert temps funcionant.
Per això busco llocs i presències on posar-me a recer de la que em cau a sobre, ja sigui en forma de pluja o de raigs del sol. Somnio amb redempcions, documents amistosos i color blanc. Un blanc nounat. I així, m'omplo les mans de cintes mètriques per mesurar paraules. En frases curtes les paraules no cauen ni arrisquen. En frases curtes les pancartes anuncien cançons.
Deixo d'escriure durant uns dies. Vull saber què passa si ho faig.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
25 comentaris:
Veiem qué porta la calma...
passa que es trobaran a faltar les teves fotos i les teves paraules...
niña de azucar, jo crec que portarà a la realitat. La verdad está ahí fuera :-p. Hi ha moments en què s'ha de trencar amb els costums viciats. Potser no són tan reals com sembla. :-*
moonlight, només són uns dies de forçosa desconnexió. Serà un rentat de paraules i fotos, ja veuràs. Gràcies, guapa :-*
Ara que t'he descobert? Si ha de ser per bé...
Jolines, no triguis en tornar eh?
No m'estranya que vulgues desconnectar, amb el Batman, la Robin i el Tux donant-te feina a tota hora. Per cert, acabe de veure un maxitransport, un d'aquells camions amb 18 eixos i que ocupen dos carrils, transportant quelcom que semblava un iceberg: si truquen a la porta, fes veure que no ets a casa; i tingues ben lligat i emmordassat el Tux.
Per cert, fins divendres a la tarda no podré anar a per ell, ho sent :-P .
Per què tan i tan sovint m'agradaria poder tornar a sintonitzar l'UHF i oblidar-me de la TDT?¿?¿
Vols saber què passa? Doncs que tindràs mono.
Hola!
Això no és just! Fa poc que et conec (sóc aquella navegant a qui vas robar la son una nit, recordes?) i ara ens deixes?? :-( Bé, espero que sigui cert que serà per poc temps!
Un petonet.
Petita criatura.. i ja saps que els canvis s’encadenen i convé estar preparats per les conseqüències de l’efecto mariposa.. ( ets una valenta!!!) sempre m’agradat aquesta imatge: sols un petit moviment pot provocar grans coses— Jo ja em conec la meva -de consequència -...i no se com ompliré aquell moment – quasi sempre a les vuit del mati.. en obrir l’ordinador a la feina - buscant te entre els meus favoritos , en que per un moment – encara que algunes vegades no t’entenia- em transportaves cap al centre...
Fins aviat .. et trobaré a faltar..
Una abraçada
Conec aquest balcó.
M'he quedat enganxada recordant les copes de vi que serveixen a sota, mmmm.
però no era això el que volia dir.
ehem.
Que no triguis gaire a fer la reconnexió, si us plau princesa.
Per cert, això de forçosa desconnexió no serà per alguna trastada del Tux? No li haurà fet res al teu ordinador, a la teua connexió? Perquè, aquest, si et despistes, t'esborra el Güindous i et clava un Linux en un plis plas, no el perdes de vista, eh? que jo, després, no me'n faig responsable; ell, en diu "defenestració": o lleves les Finestres de l'ordinador o tires l'ordinador per la finestra; és un perill, quan anem de visita.
Ah, sí, una altra cosa: deixaràs, també, de deixar comentaris? Ostres, tu, Petitona, això no, que ens quedarem molt solets...
Besets!
Doncs una de les coses que passarà si deixes d'escriure i no et puc llegir durant uns dies és que les meves hores seran més grises del ja habitual. Que lo sepas!. Un petó i torna aviat.
boh :-(
Uns dies t'aniran bé per reenfocar certs aspectes. Torna ben aviat bonica!Petons.
pues pasa que necesitas hacerlo otra vez.. siempre.
tomate un descanso y vuelve con más fuerza...
:-* (amb nas i tot!)
el meu balcó hi posa:
"Aquí t'esperarem"
Te echaré de menos...
Podríamos tomar un café.. o algo ¿no??????
Una vez que tengo vacaciones...
(¿se nota mi desesperación por salir de esta maldita vida que tengo??)
quan deixes d'escriure durant uns dies passa que somies amb frases perfectes que necessiten ser escrites.
jo tinc la tauleta de nit plena de post-it de frases nocturnes...
Només durant uns dies, no? espero que sí, i que tornis amb força :)
I jo que – a les 8 del mati, davant de l’ordinador de la feina- .. ja començava a enyorar els teu comentaris.. he alçat el cap i m’he trobat amb .. l’escot de la marta, la meva companya de feina .. després d’un hivern de jerseis fins el coll i bruses tancades...l’estiu m’ha regalat amb aquesta imatge casi tant bonica i insondable com les que tu ens regales ;-)
una abraçada
doncs haurem d'esperar que tornis...jeje
Passa que haurem d'esperar que tornis...i "qui espera desespera,
Però qui aguanta, ho aconsegueix tot".
Això diuen, jo esperaré impacient :)
Jo només espero que tornis a escriure aviat.
Hi hi hi hi!
La Petitona no hi és, el Giorgio no ve a buscar-me i el Batman, la Robin i jo ens hem fet els amos: que divertit que és esquiar en el menjadoooooooor!
Hola, Petita! M'acabe de mudar a http://anotacionsalmarge.wordpress.com/: s'ha de notar que és estiu, no?
El Tux i jo t'hi esperem!
PS: Bé, jo encara estic esperant al Tux...
Publica un comentari a l'entrada