Ahora prueba a no juzgar y a perder el miedo a las derrotas,
porque el mar, los océanos, igual que acunan pueden engullir.
Y aún así, todos buscamos luminoso amenecer, propicio viento.
Adentro, mar adentro, mientras quede un solo remo.
Les meves tendències suïcides em van portar a viure a Rússia, on no sé si es posa a ploure quan jo arribo a casa o és que quan jo arribo a casa sempre està plovent. El cas és que les meves tendències suïcides em van portar a viure a Rússia per a no obrir mai el paraigües ni treure'm els auriculars de les orelles, tot posant a prova el propi risc d'electrocució. En realitat és per això que em resisteixo a conduir i a cuinar; amb les meves tendències suïcides seria un perill. Però hi ha coses pitjors, també podria haver marcat la ics a favor de l'Església en la meva declaració de la renda, haver-te punxat d'incògnit les rodes del cotxe o haver-te enviat anònims del tipus "A cada cerdo le llega su San Martín, y de eso en Rusia saben un rato. Buh".
Suposo que amb un vaixell que s'enfonsi al dia ja en tinc prou. Em faré la despistada, com els ratolins que enlloc de portar il·lusions se les enduen. Aquests dies tot és ple de ratolins sense rumb, desconeixedors de la seva tasca en aquest món.
Ratolins perduts, ignoreu que les il·lusions són com un post de n'Octubrina, que apareixen quan menys te'ls esperes carregats d'adjectius i sensacions brutals.
25 comentaris:
uouu, m'han agradat molt els dos últims posts! (es q feia dies que no passava...)
A Rússia, hi viu sa gent en zero graus, se congelen i s'aguanten.
Crec que a mi a Rússia se'm congelarien les idees i seria incapaç d'escriure res.
Salutacions!
quin fred...
Rusia????
En serio??? si es que sí me pillo el primer vuelo y nos hartamos de vodka y... lo que sea!!!
Rússia és molt lluny...però conec alguns llocs en els que fa la mateixa temperatura, i sense haver de viatjar.
Ara, si convides algú a sopar..s'ho pensarà dues vegades eh, aquestes tendències teves...
deixa de ser ratolí, per ser gat... tens més a guanyar... i como s'aprèn a "perder el miedo a las derrotas"?
Ah! No! Això sí que no! Tu? Pinta de mafiós rus? A veure, segons m'explica el Tux (que encara està al terra, partint-se de riure de l'esforç que li ha representat imaginar-te com a mafiós rus), segons el Tux, dic, més que de mafiós rus, tu tens pinta de nina russa; ja saps, aquelles matriusques tan boniques?; doncs, segons el Tux (que continua plorant a llàgrima viva de tan fort com riu), tu series com l'última matriusca, la més petita de totes. La Petita Matriusca, vaja.
Això diu el Tux (ara vaig a fer-li una til·la, a veure si es calma); i em sembla que el Tux et coneix bastant bé.
Besets! (meus i del Tux)
Jo no hi etsic d'acord amb això Giorgio. Crec que si la petita criatura fos una matriusca, seria sens dubte la més gran d totes.
És molt gran aquesta petita... ;)
Ah, petita. I aquests ratolins, amb tant gat a casa, potser no duraràn massa, no?
Un somriure i un ptó al nas!
txeri, moltes gràcies. Hauré de passar llista? Hhmmm... :-p
xexu, exacte, i tocant sa veritat d'una rasca insuperable. Què grans els Antònia Font.
el tacte, jo també m'ho passo molt malament amb el fred. Un hivern fins i tot em van sortir penellons a les mans (sabañones en castellà). Salutacions.
ojos, pues vente a Rusia, mujer, y traete una bufanda. El hielo para el vodka no hace falta que lo traigas, que aquí lo lleva de serie.
niña de azucar, exacte, jo també en conec uns quants d'aquests llocs. És que quan jo convido a sopar, convido al telepizza. Tothom diu que em surt molt bo. :-)
moonlight, és una pregunta trampa, oi? No ho sé :-( En Manolo diu que anant mar endins.
Giorgio i Tux, ostres, m'heu emocionat amb el vostre comentari... Jo volia ser una russa mafiosa, i ara resulta que faig riure i que tinc pinta de Matriuska! Aquest Tux en sap molt, de tot. Moltes gràcies a tots dos, sou un regalet. Un beset enorme.
clara, tu sí que ets gran, somriure. Moltes gràcies, tu també m'has emocionat. Però em nego a ser una Matriuska i a que els meus gats siguin assassins de ratolins, eh?! Et tot cas els posarem en fila india i els farem marxar educadament per on han entrat. Petonet.
Bastikafo Katiuskas!
anant mar endins, segur... pq t'ofegues! ;D
Ha ha ha ha!
He he he he!
Hi hi hi hi!
Ho ho ho ho!
Hu hu hu hu!
Para ja, Tux, para ja! Que portes dos dies igual!
Fotre, que pesat que és aquest pingüí...
Obri el bec, que t'endinye una altra garrafa de tranquimazin!
Fins i tot a 20 graus sota zero series encantadora!!!
Besets, petitacriatura :*
I'm coming back...
torna, que a Russia fa molt de fred..
zenit, batiskafo matriuskas! XD L'altre dia vaig descobrir el teu blog i em va agradar! Gràcies per la teva visita. Wa yeah!
moonlight XD També diu "mientras quede un solo remo", se suposa que així no t'has d'ofegar. Tu t'ho creus? ;-)
Tux! Escolta, maco, em sembla que això ja està passant de la ratlla, eh?! Que et faci un mica de gràcia imaginar-me en plan mafiosa russa, d'acord, però que et passis 48 hores seguides pixan-te de riure?! Quina paciència ha de tenir el pobre Giorgio amb tu! (En el fons m'encanten els pingüins riallers, però també m'agrada queixar-me) :-**
Giorgio, vols dir que no s'haurà pres un dels seus martinis sacsejats i tu a sobre li estàs fent empassar els tranquimazins?? A veure que li fas ara al petit Tux, eh?! :-**
octubrina, the other day I was thinking "the OctubrineGirl should return soon...". Time flies!! Bona tornada :-*
ranita, sí que en fa de fred, sí. Vull tornar. :-*
mmm, no gaire... amb un sol rem, o ets popeye, o el tema està complicat ;D
Moonlight!! Llavors ja ho tenim, hem esbrinat el secret per a perdre la por als fracasos!! El secret resideix en... els espinacs! :-p
me'n vaig cap al mercat a comprar-me ;D
Un parell de pelis que m'han agradat, per si et ve de gust veure-les.
Cashback (una mica rara)
Ghost world
Seguiremos informando :P
Ssssssht! Deixem-lo tranquil·let, al Tux, que encara està dormint ;-) .
Les il.lusions arriben quan menys t'ho esperes, sí, però també cal aprendre a ser-ne caçador, i col.leccionista
Jo encara no he perdut la por a les derrotes, sobretot, a les que sent dins m�s personals: al cor.
I ni el fred d'Edimburg podia gelar els sentiments: qu� dir-te'n a tu...
La companyia dels pensaments et duu paraules tan tristes, certes i belles...
moonlight, puaj! :-p
niña de azucar, ja s'estan descarregant (ai, no, que això no es pot dir... Hmmm... Vull dir que ja he anat al videoclub a buscar-les :-p). Ja et diré el què :-) Moltes gràcies!
giorgio, encara dorm? Has comprovat que respiri? :-p
jesús, m'ha encantat això de ser col·leccionista d'il·lusions. Moltes gràcies pel teu comentari.
claradriel, jo crec que qui més qui menys, tots tenim por. No deixa de ser un mecanisme de defensa. Moltes gràcies per les teves paraules. Hem de buscar l'escalforeta de l'estiu, que sinó ens quedarem glaçades i immovils, i seria una pèrdua de temps. :-*
Estigues tranquil·la, Petita Criatura: ronca com una locomotora amb plomes.
Publica un comentari a l'entrada