Alquimia en el Laboratorio Kosmos del Doctor Noestamossolos

Llenço hores a l'abocador.

Què propers el no-res del què parla l'Albert i la totsolesa que anomena n'Octubrina. Què propers i brillants.

Ja no hi ha una mama que et digui "després no soparàs" quan et veu picar entre hores.

As the weird world rolls on

L'encens s'apaga una vegada rere una altra per molt d'èmfasi que posi en encendre'l. No vull ni imaginar que el motiu de la seva manca d'incandescència estigui relacionat amb temes d'energies o presències fantasmagòriques. És sabut que els caps d'any són molt proclius als rituals i a les flors de pell, però les meves darreres adquisicions a l'ikea fan que m'hi trobi força bé a casa i arribats aquest punt no voldria espectres rondant-me.

A les meves plantes, però, només els hi faltava una pedregada com la d'avui per a acabar d'estabornir-se en la seva agonia. He de reconèixer que porto un temps més engrescada en la cura d'interiors que en la d'exteriors. A mode d'incís: regues una planta i creix. Sembla màgia, oi? Tan sols una mica d'aigua, i vida.

El dia de Sant Esteve no és tan greu perquè a les cadenes de televisió estatals s'hi respira una certa normalitat, entenent normalitat com allò que acostuma a succeir habitualment.

I mentrestant, allà fora, l'estrany món avança.

No són temes de gran densitat

Primera part superada. Se m'acut que la culpa de tot la té aquest capitalisme, i aquest consumisme, i els maleïts publicistes, i els torrons del lot de Nadal que s'acumulen any rere any al mateix armari, i les pel·lícules de pares noels, i els comiats per sempre, i les passes en silenci, i les famílies perfectes, i les dates de caducitat, i els menys dos graus de temperatura, i els cors trencats que n'hi ha a cabassos, i els àlbums de fotografies, i les històries en realitat no tan especials. Per posar algun exemple.

I com dos asteroides que han desviat sa ruta,
direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna.

Quan la circulació pinta malament, l'autocar que ens porta de retorn a Rússia es converteix en una mena de bus turístic que ens descobreix nous indrets, noves ciutats, noves carreteres, noves vies de servei i noves rotondes per tal d'esquivar els embussaments i arribar puntual a destí. Val a dir que, malgrat tingui la impressió que un dia d'aquests tornaré a casa tot passant per Austràlia, normalment ho aconsegueix. Així que no t'estranyis si un dia em veus passar per davant la teva feina i et saludo des de la finestra del vehicle.

Coses pitjors s'han vist. En una ocasió, per exemple, vaig agafar un taxi per anar d'un carrer a la mateixa alçada del seu carrer paral·lel. El taxista vinga a dir-me "pero si esto está aquí al lado" i jo vinga a suplicar-li que m'hi portés, que sóc capaç de perdre'm a la quadrícula de l'Eixample. Finalment va cedir i m'hi va dur. Vaig ser generosa en l'abonament de la carrera, sí.

He de reconèixer, però, que si no fos pels trajectes en autocar, tren, metro, moto aquàtica, vehicle lunar i Núvol Kinton que faig al llarg del dia, no existirien moltes coses.

I que em perdo és un fet evident, perquè en realitat el què jo volia explicar és que aquest cap d'any serà el primer que passaré lluny d'aquí i que, mira, ves per on, em fa il·lusió.

Per cert, bones festes i molts regals i tal.

Descarregar-se el disc de La Marató deu ser considerat fer trampa

Tot el dia esperant la neu i pensant el mar. El tabac i aquest fred podran amb mi.

Quan no em trobo bé, menjo en visceral i penso en primitiu. Tonyina, suc de préssec, pernil dolç, Nesqüik, ametlles i que algú vingui a acotxar-me. Que vinguis a acotxar-me.

"Acotxar" ve de coucher, de Voulez-vous coucher avec moi? per ser més exactes. Igual que "xofer" ve de chauffeur, que suposo deu venir de chaude-faire. I al final, tot ve d'escalfar motors. Només es tracta de buscar una mica per trobar els orígens i donar-li al contacte.

Jo crec que l'indret somniat és una illa plena de piscines olímpiques, pijames nets i algun dels teus tendres gestos.

De mercats medievals

Sovint et trobo entre els primers quatre pensaments del dia. Cafetera, menjar dels gats, tu, persiana. L'ordre pot variar, però ets el punt d'inflexió de totes formes.

Ahir, la meva companya de feina i persona regal em deia en un missatge: Matí horrorós, cada cop hi ha més curro. Les setmanes són cada cop més frenètiques i insubstancials. Quin vertigen pensar que salvar-se consisteixi en sentir tan sols durant els primers instants del dia i entre residus d'inconsciència. Cafetera, menjar dels gats, tu, persiana. La resta, poca cosa més que matins horrorosos. Incongruències al cap i a la fi, perquè allò que realment ajuda a respirar és posar el cor en les coses.

I a tu t'ha tocat, tan congelada i pura, lluny del desastre, ser el meu breu pensament on poder posar-hi l'inconscient per tal de sobreviure.

Sólo con una condición: que no se acabe esta noche

Avui un petó sobrevolarà els caps del públic, les butaques, els aplaudiments, els kleenex, els micròfons, els sospirs i les guitarres. Què passa.

És curiós el fenomen de les finestres. N'hi ha d'obertes i de tancades, això és evident, però també n'hi ha que semblen obertes i que en realitat són tancades, o de tancades que en realitat estan desitjant que algú vingui a obrir-les. Després trobem les que no saps si resten mig tancades o mig obertes. Aquestes són les més inquietants però alhora són les més interessants i enigmàtiques. I ja no parlem de com situar-se rere els vidres. Trobar la postura adient pot resultar una tasca d'allò més complicada.

Entre persianes, cortines, reflexes i posicions estic entretinguda aquests dies. I en aquest procés d'evolució -perquè us ho creieu o no, a la vida també hi ha moments d'involució- ja no sé si t'endevino o és que t'invento, però el cert és que et miro. I que, posats a fer, fins i tot podria crear una llista de reproducció amb el teu nom.

És com quan et desperten els teus propis sanglots a mitjanit i tens ganes de fer trucades intempestives per demanar una mica més de paciència. Que ja gairebé hi ets, que sents que falta poc, que sí, que ara vens, gràcies per la comprensió.

Quan probablement no has fet més que començar.