L'Anna repassa apunts mentre viatja en autocar. Desplega els seus papers i acaba ocupant tots els seients del vehicle. Els fulls que surten volant fins a les primeres files evidencien que l'Anna enumera les pàgines a l'angle dret superior. Full 1. Full 2. Full 3. A l'Anna d'ulls mediterranis li queden bé les cançons aleatòries i no mira enrera mentre se'n va.
I jo tenia una frase que anava i venia mentre dormies. Es va acabar gastant de tant anar i venir o vés a saber.
Alguna cosa semblant li deu passar al conductor de les vuit. En aquell moment del trajecte en què quasi tots els passatgers entrem en estat letàrgic, quina responsabilitat portar tants somnis viatjant i que el frec amb l'asfalt no tenyeixi, ni rebaixi, ni llimi, ni rasqui.
Mentre dormies, una frase, que de tant anar i venir, es gastava i no et vaig dir.
9 comentaris:
una petita prórroga del son al primer viatge en autobús del dia
m'agrada...
aquesta vegada t'ha quedat rodó
Entre les cosetes que escrius i barra lliure de tiramissú, sinzerament, em costaria horrors haver de triar... :)
Preciós :)
molt maco, i la foto també!
elquemaietvaigdir...no sé de què em sona...
Un escrit molt bonic... m'ha agradat molt!
Tot plegat sembla un poema... un poema molt bonic :)
Publica un comentari a l'entrada