Han hagut de passar uns quinze anys perquè la dona del meu pare m'expliqui el seu viatge en autostop des de Barcelona fins a Irlanda. Viatge de joventut del què va tornar amb moltes certeses i del què jo desconeixia tota existència.
Què ha de donar-se perquè un dia, després de tants anys i sense motiu aparent, apareguin les ganes de compartir certes experiències i certeses? Quin imperceptible mecanisme es posa en marxa?
Llavors tu, simplement, no existies, però jo ja escrivia el teu nom. I algun dia, imperceptible mecanisme, hauries de saber totes les coses fascinants que en sorgeixen. Són les certeses d'aquest viatge.
9 comentaris:
Quin imperceptible mecanisme es posa en marxa?
Les ganes de compartir amb algú estimat.
Petons, Ono.
Ono... Buf, perceptible mecanisme el què s'ha posat en marxa ara... Moltes gràcies, m'emociona molt la teva visita i comentari. Molts petons i records.
Les histories que s'expliquen al cap de tants anys són les millors de totes... encara que es facin esperar.
Un petó
.. potser ha sentit que tu també havies retornat del teu viatge.. que ja estaves a casa..
Fins ara potser no n'havies estat mereixedora. Alguna cosa hauràs fet que als seus ulls t'ha fet canviar, o potser és fruit del treball diari amb el pas del temps.
quina fotografia més bonica, petitona amb aquest verd esperançat i que sabem que s'anirà convertint amb un color càlid, deu ser cosa del pas del temps, oi? :*
A vegades no sabem perquè hi ha coses que canvien i de sobte ens sentim més a prop d'algunes persones... i es desperta la confiança i apareixen les confidències i tot es tenyeix de complicitat. És bonic!
un moment magic.. besets
Moltes gràcies pels vostres comentaris... Al·lucino amb l'imperceptible mecanisme que es posa en marxa quan entreu aquí i teniu l'impuls de dedicar el vostre temps en deixar unes línies escrites. Les valoro molt :-*
Publica un comentari a l'entrada