19 de set. 2008


Als habitants de Rússia se'ns pot reconèixer fàcilment perquè som els que anem pel Sud amb una jaqueta a les mans. No és casual ja que a Rússia, en termes generals, fa fred i hem de sortir de casa preparats. També som els que comprem el tabac a cartrons perquè ens costa perdonar, però volem aconseguir-ho a cada calada. A vegades el baf es confon amb el fum i a vegades el fum es confon amb el baf. Al final és com una lluita interna realment complicada. És que a mi els plànols superiors sempre m'han resultat difícils.

També hi ha cops en què sortim de casa sense jaqueta -en diuen envalentir-. Això és quan ens creiem resistents al fred malaguanyat, disfressat, manllevat, malversat, dissimulat, emboirat, malgastat, garbellat i crivellat. De cabells que s'embullaven. De pells de plàtan. De rajoles de terres de pisos de l'Eixample. D'un, dos, tres, pica paret, jugant amb els sentiments d'aquesta forma.

Però en realitat és com quan penses que en tindràs prou amb el darrer cigarro que et queda i acabes sortint amb nocturnitat a la recerca d'una màquina de tabac de guàrdia.

Jo sempre acabo sortint amb nocturnitat a la recerca d'una màquina de tabac de guàrdia.

En tan sols 15 dies han marxat per sempre dues persones properes. Segueixo sense entendre les regles d'aquest joc, i sense poder perdonar.

15 comentaris:

Sergi ha dit...

Crec que ja saps que a Rússia hi viu sa gent en zero graus, i que se congelen i s'aguanten.

Em sap greu llegir aquest final, i no puc dir res més al respecte ja que sóc molt dolent en això, però les regles del joc no s'entenen ni s'entendran, i només sabem que són molt cruels.

Cada cop ha de ser més difícil trobar tabac de guàrdia. Crec que la millor opció és deixar de fumar i dedicar-se a altres coses que siguin més properes d'aconseguir, i menys perjudicials.

moonlight ha dit...

a ple agost sempre porto una jaqueta a la bossa... serà que soc habitant de Rússia i encara no ho sé?

les regles del joc de la vida són incomprensibles i injustes... ànims!

Mireia Sala ha dit...

T'he imaginat a Rússia, respirant baf mentre treus les claus del cotxe per a trobar una màquina de tabac de guàrdia, parada a un semàfor en vermell... a la nit els semàfors acompanyen.

Rússia deu estar plena de valents.

una abraçada

Giorgio Grappa ha dit...

Fins i tot en el dolor saps trobar la bellesa.

Admirable.

Emocionant.

niña de azucar ha dit...

Garbellat i crivellat..jejeje.
A veure que podem fer per evitar k surtis amb nocturnitat (o diurnitat)en busca de tabac. Hem de pensar-ho...
Petons incults en regles de joc.

Anònim ha dit...

si... admirables i emocionats les teves paraules que traspassen i connecten directament amb totes les nostres pèrdues.. i, que com casi sempre s'acompanyen de banda sonora

http://www.youtube.com/watch?v=TlQsfSdIomk&feature=related

una abraçada per la russa més bonica de Rússia.. per si pot escalfar...

coses2 ha dit...

Perdonar és una mica com deixar-ho estar, deixar de lluitar.
:-*

Carmen Griss ha dit...

Tant de bo el Deu del Glaç et concedeixi la virtut de l'oblit, mentrestant no assoleixes la del perdó.

Ojos tristes ha dit...

Animo Petita,

Las reglas del juego no están hechas para que las entendamos...y las pérdidas nos mutilan salvajemente....

Aquí estoy si necesitas descargar.

Un fuerte abrazo.

EQMEVD ha dit...

Que genial seria poder fer trampes, oi?

ànims i petonets

Anònim ha dit...

És un joc que només s'entén al final, potser. Mentrimentres temptegem, assagem, ens arrisquem... Més bé o més mal. Això es diu viure. Però tampoc estic segur...

Àngels Vidal ha dit...

He de dir que no hi havia entrat mai al teu blog. Però m'has agradat tant que et deixe una encomanda al meu blog.
Si t'abelleix ja saps...

El tacte de les paraules ha dit...

També seria genial tu posar-hi les regles, al joc...

res ha dit...

rússia
jaqueta
fum
tabac
tabac
regles
joc
bon escrit
m'agradat molt
salut!!

PetitaCriatura ha dit...

Moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris i el vostre afecte. Només puc dir que sou increïbles, i que doteu de sentit aquest espai.

Petons, molts per a cadascú.