23 de gen. 2013


Aun el encuentro más casual está predestinado.

I jo sé que la raó de trobar-te és no deixar de voler escriure maldestres paraules cíclicament i a empentes i rodolons, com batecs de cançó vermella que revifa. Batega, batega. Tornar a voler treure la pols a la guitarra en Mi menor i estimar els verbs en primera conjugació. I viure, viure. Que els diumenges passin a ser divendres, que les hores perdin temporalitat, tenir vells records amb tu abans de conèixe't i que en aquest desordre la música la posis tu, perquè jo les cançons te les tocaré sense que puguis escoltar-me.



5 comentaris:

XeXu ha dit...

Mmm... és d'aquells dies que hom voldria fer un comentari brillant en resposta a aquestes paraules. Però no serà el cas, eh. Primer les hauria d'entendre.

Noe ha dit...

Em costa dir res més que no sigui que feia molt de temps que un text no em posava els pèls de punta com aquest.

Gemma ha dit...

Que enamorades que esteu :) es bonic llegir-ho. Que duri... que els diumenges siguin divendres per sempre!!!!

PetitaCriatura ha dit...

Moltíssimes gràcies a tots tres pels vostres comentaris, guapíssims! :***

Ojos tristes ha dit...

Demasiado tiempo sin venir por aquí. ¿Realmente crees que el encuentro más casual está predestinado? Dime que si. 4 líneas han conseguido despertar lo que tanto tiempo lleva dormido. Escribes de lujo, ¿lo sabes verdad?