12 d’abr. 2012

#sívull



L'espai del llit que desocupes a les 07.35h encara conserva la teva escalfor quan engegues la dutxa. Sento com raja l'aigua mentre sona per enèsima vegada la desagradable alarma del mòbil. Mai no encerto en apagar-la quan ho vull fer i sempre l'apago quan la vull posposar, com sempre s'acaba refredant l'espai del llit que desocupes, per molt que em capfiqui en mantenir-ne la temperatura, i el cafè que et preparo, quan ja ha deixat de rajar l'aigua de la dutxa i tu ja estàs assecant-te els cabells.

Maleïda la certesa dels matins que s'esvaeixen, quan el què en realitat voldria és posposar-los, i no tinc altra opció que cercar asil en un banc de la rambla, un migdia de primavera.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

És d'aquells posts que em quedo més amb el títol que amb l'escrit... però el que dius és molt maco, l'espai del llit que desocupes... quant se'n podria escriure del buit que ens deixen les persones al llit...

Sense Caletre ha dit...

#jotambévull #jomés

DooMMasteR ha dit...

Molt bonic, Criatura :-)

Mireia Sala ha dit...

Pensava que vindria i ja no hi series! Ja veig que continues escrivint, i no només això, sino que ho fas amb la mateixa calidesa que quan et llegia sovint :)
Petons

PetitaCriatura ha dit...

Gràcies, Xexu. Sempre has estat un lector molt detallista i llest ;)

Gràcies DooMMasteR, què bé veure't per aquí! :)

Mireia, quant de temps, quina il·lusió! Bé, el blog ja no és el què era però intento mantenir-li les constants vitals, com a mínim... Gràcies per la visita, i felicitats, he anat veient per internet que tot et va força bé, oi artista? ;) Petons!