27 d’oct. 2011


El fred d'aquesta ciutat s'ha mantingut intacte durant tots els hiverns que me n'hi han separat. És un fred fiblant de color gris rajola àrida i fa olor a llenya en combustió que bloqueja els sentits. Els incapacita. Els inhabilita.

El fred en aquesta ciutat ha restat letàrgic, com les meves ganes de fugir-ne, i el baf que ara, aquí, el fa palès. Relacions d'amor-odi amb les ciutats en les que convivim perquè així la paradoxa ho ha volgut.

Fred que en realitat només evidencia quina és la nostra llar, on és la nostra vida, i les ganes de tornar a casa cada vespre, allà on tu siguis.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Passes de la calor al fred el mateix mes, però per sort, hi ha coses que no canvien, i que durin molt, molt i molt...

PetitaCriatura ha dit...

Ostres, és veritat Xexu, què monotemàtica i plasta, ara que ho veig xD Gràcies, bonic :-)

RoastBiff ha dit...

masses ciutats...