Seguirem enrederint-nos les parades de metro, com el moment de treure'ns les xancles dels peus, durant aquest mes de setembre que té gust a recomençar i reviure en tot allò que un dia ja va començar i és viu.
Els matins al teu costat i la benzina amb què reomples el dipòsit. Els caps de setmana amb tu i la bateria del telèfon mòbil que endolles. Les tardes de sofà i manta i les flors que regues. Les estacions de l'any i tu, en tots els sospirs que construïm inesgotables.
El llum que encens quan es fa fosc, per allargar la nostra exclusivitat, i que sigui un no parar.
