12 de maig 2010


Plou a bots i barrals durant dies, durant nits, en moments puntuals, en dilluns i en diumenges. Sense lògica ni consens. Plou intrínsecament, suposo.

La mort d'en Batman em dol tant que no en parlo. Em doldrà per sempre i hi pensaré sovint; intrínsecament, també. I el dia a dia serà ple de petites tragèdies il·limitadament devastadores, sempre de forma subjectiva i relativa, és clar. Quina putada.

Els concerts de l'Ismael Serrano acostumen a marcar etapes de la meva vida. Asseguda a la segona fila de l'Auditori, vaig recordar aquell concert del 2007 en què va ploure a bots i barrals a l'amfiteatre. També vaig pensar en aquelles entrades del mateix any que ningú va arribar a utilitzar mai. Imagino dos seients buits musicalment acompanyats. La presència representada en la seva absència i el so emfatitzant el silenci.

Aquesta vegada, asseguda a la segona fila de l'Auditori al teu costat, tres hores i mitja d'extraordinàries sensacions evidencien tot allò que ara sento i tot allò que per fi he après i entès. La serenitat i la intensitat que són el present. Emocions sovint massa genuïnes com per a saber-les pronunciar, però a les que ell va saber posar música.

8 comentaris:

SinMe ha dit...

Lo llego a saber y te equivoco de persona para darte otra vez dos besos. Pero bueno, tampoco necesito una excusa, no? Permiso tal vez xD

Un beso enoooorrrme, petita :)

rAnita nOe ha dit...

saps que si l'ismael haguera conegut en batman li hauria fet una canço.
aixó pense.
se m'ha ficat un nus a la gola llegint-te.
t'envie una abraçada, i pense que trobar a faltar en batman per a tota la vida es molt millor que mai haver-ho tingut a prop.

besets bonica.

Tux ha dit...

:_(

LoSyX ha dit...

Ays, aquesta vida... Irònica, agredolça, enrevesada i plena de contrapunts. Encara sort que tu/vosaltres hi ets/sou en ella ;)

Sempre que vulguis, ja saps on tens una espatlla a la que recolzar-te. [Els petons millor els deixem per una altra ;)]

Una abraçada gegant!

XeXu ha dit...

Aquest post em colpeja molt i molt fort, perquè totes les paraules em ressonen dins el cap i m'han generat una gran pena. Per tu, però per mi també, que l'ésser humà és egoista, i sentir-se identificat és molt dur, de vegades. Ismael Serrano. Entrades que no es fan servir. Pluges per dintre i per fora. I saps... tinc en Bamboo a l'hospital. Com que és un gat molt malparit se'n sortirà, espero. Però ara... llegint això d'en Batman... em sap tan greu... Ho deixo... tinc llàgrimes als ulls...

Anònim ha dit...

holA avera si endevineu qui sóc

elur ha dit...

una abraçada immensa... em sap greu arribar tard.

:*

joven ha dit...

hi, you have nice blog.. u can view also mine..http://akoniwares.blogspot.com