Allarguen els dies i a Rússia les postes de sol tornen a ser espectacles de color malva amb dedicatòria.
I és que a Moscou, malgrat la seva boira, els seus taxis de color gris i els seus balcons petits, el cel pot arribar a ser el més infinit del planeta Terra.
Us diré una cosa: ella no endreça el meu desordre, però em descobreix la meva llicència per a treure el volum del televisor i escoltar només la nostra música.
6 comentaris:
Vinga va, ara em toca baixar de l'hort, però si faig preguntes per tot arreu quan no entenc alguna cosa, no serem menys aquí, no? És clar que aquí entenc menys que enlloc, tot s'ha de dir. Però no m'agrada fer veure que ho he entès quan no és així. Però després de tan temps... serà veritat al final que estàs a Rússia? Jo sempre ho havia interpretat com una metàfora, però em perdo coses, em perdo jo mateix, així que ja no sé a què atenir-me.
Eres de callejeros? Salió el otro día Mojcú xDDDDD
Odio quitarle la voz a la tele para poner música, aunque en mi caso ni eso.
Muaaaaah
No tiene sentido mi comentario, se ha borrado un trozo. Joer, qué torpe. Dará la razón a lo que escribía, mira:
"Odio quitarle la voz a la tele para poner música, dos cosas a la vez sólo se pueden hacer en la cama. Aunque en mi caso ni eso."
Ves? Estoy desayunando y comentándote... algo tenía que hacer mal.
Me encanta la canción de tu post de hoy..
Y mucho mejor la música que la tele...
Bsss guapa!
s'allarguen els dies...
bon escrit
salut!!
Xexu, preguntar és de savis :-) Es tracta d'una Rússia ubicada a Catalunya ;-) Molts petons, maco!
SinMe, jajajaja. Y encima me has llenado el blog de migas. A ver si te concentras más la próxima vez, hombreporfavor! :-p Besote, muuuaaa!
Mul, ese tic de encender la tele al llegar a casa aunque no te apetezca verla es lo peor. Mucho mejor la música, por supuesto :-) Un besote grande, guapa!
mq, venint de tu és tota una lloança, artista :-) Gràcies i salut!
Publica un comentari a l'entrada