13 de març 2009


A vegades no me'n surto. Prova evident és que publico esborranys sense voler (i el que és pitjor, amb faltes d'ortografia).

El post fantasma deia que el meu jardí és un jardí polar on tu t'hi vas fer un lloc que resta congelat. Però era una idea sense acabar de definir.

Divendres 13 i PetitaCriatura: tàndem perillós. Encara sou a temps de salvar-vos. Jo de vosaltres tancaria aquesta pàgina immediatament.

11 comentaris:

Marta ha dit...

Bé, si alguna cosa bona té el gel és que amb una mica de sol es fon, i total, no queda res per la primavera. Esperem que trobis la manera de desenredar-te. Si podem aportar alguna cosa bona, compta amb nosaltres.

Petoníssims!

rAnita nOe ha dit...

jo em quede, m'agraden les aventures :)

namaga ha dit...

buh! no em fas por

niña de azucar ha dit...

i a més celebra els aniversaris abans de temps...temeraria que es la gente madre mía!!

Ojos tristes ha dit...

Jo no em vull salvar...

elur ha dit...

doncs mira, em responsabilitzo totalment del que em pugui passar, però és que ja fa massa dies que no et visito i coi, m'agrada fer-ho.

Una abraçada!

El que mai et vaig dir ha dit...

i el risc? on queda el risc?
:)

Clémentine ha dit...

jajaja tens un séquito de valents darrere les teves paraules! :)

Un petó de divendres que sembla dissabte

XeXu ha dit...

Ni parlar-ne. Jo he tingut un divendres 13 de por, però només pel que fa a la feina. Ara estic cansat i tinc nyonya, però espero animar-me més tard en sortir a fer un volt. Això sempre es posa bé.

PetitaCriatura ha dit...

Encantadorament agosarats: crec hem guanyat la partida a les supersticions. Moltes gràcies per la valentia i la confiança :-)

Poeta per un dia ha dit...

... avui ja no hi ha perill, oi?

... tothom té fragments de cor, o de jardí, congelats... alguna vegada es desfan, altres no, altres ens acompanyen per sempre ... algunes vegades, fins i tot quan estem al sol, tenim una frisança de fred...

... petonets!