3 de febr. 2009


D'un temps ençà que em capfico en esmicolar els horòscops i desendreçar les vocals del teu nom per tal de deixar de topar-me amb els senyals que em parlen de tu.

D'un temps ençà també estic una mica obsessionada amb la teoria de les persones regal. Però és que reprendre els dilluns d'arròs a la cubana com si no haguessin passat tots aquests mesos només pot donar-se quan tens una persona-especial al davant. De la mateixa forma que pixar-te de riure amb un missatge al telèfon mòbil només pot passar quan te l'envia una persona-caramel, i trencar-te per dins amb una llàgrima és normal quan la vessa la teva persona-meitat a la feina.

M'és igual que quedi malament dir-ho: jo faig llistes de persones preferides. I, de tot això, el que més em corprèn és adonar-me del què he hagut de recórrer per arribar fins aquí.

14 comentaris:

Sergi ha dit...

Ei, t'explico un secret? Jo també faig llistes de persones preferides. No tothom és igual.

Mul ha dit...

Jajaja! Yo tambien se quienes son mis personas preferidas... Pero no hago listas, simplemente se lo demuestro ;)

Muaaaks

Jesús M. Tibau ha dit...

conèixer persones sempre s'ha de mirar com un regal

Mireia Sala ha dit...

les persones caramel... es llepen?

Fer llistes de persones preferides no es res dolent, es sinceritat... i ara m'has fet pensar!

Un petó :)

niña de azucar ha dit...

Jo crec que tots tenim la nostra llista de persones preferides; uns en paper, altres al cap.
Sempre recorrem...mai arribem, el camí continua.

Giorgio Grappa ha dit...

Veus el que passa per no emprar llenguatge políticament correcte? Ara tens al Tux tot enfurrunyat en un racó, quinze capses de clínex i les que vindran, perquè diu que la Petita fa llistes de persones preferides, de persones!, i que com ell és un pigüinet, l'hauràs deixat fora. Mira que és sentit, aquest Tux!

Jo porto tota la tarda dient-li que no, que això de "persones" és només una forma de parlar, com quan jo dic "tots els meus alumnes són uns ases" i no em refereixo només als nois... Bé, majorment, als nois, d'acord; però també hi ha cada una que... Però, no, que me'n vaig del tema.

Total, que porto hores intentant convèncer-lo que ell també està en la teva llista, i no hi ha manera. I mira que li he dit que el Batman i la Robin estaran els primers en la llista i són tan persones com ell; però és que no atén a raons, aquest Tux! En fi, a veure si li dius alguna cosa, que sembla que et fa més cas a tu que a mi...

Laia ha dit...

Conserva aquests caramelets, que ens endolceixen els dies. A vegades obro sms i em peto de riure, és una sensació genial! Un petonàs.

namaga ha dit...

i què en fas amb les persones caramels, llepades? uix!

rAnita nOe ha dit...

no sempre es facil mirar enrere i adonarse de tot el que hem tingut que fer..
anims, m'agradat molt aixo de les persones caramel.. ajaja besets

Anònim ha dit...

Jo no puc frenar això de veure senyals allà on no hi són. Si no existeix, me'l invento. Són el meu miratge particular. Els desitjo perquè no em puc permetre el luxe d'admetre que no hi són. Això voldria dir que una part de mi ha desaparegut. Seguiré topant-me amb mil senyals fins que la meva ànima ho pugui resistir.
I t'envejo si has tingut la sort de trobar alguna persona-regal-persona-especial. És tot un tresor a guardar, vetllar i mimar.
Sobre les llistes, res a dir: són inevitables, inherents a l'esperit de supervivència, crec jo.
I m'agrada la paraula "corpren". és del tot gràfica. Em trasllada a l'escena d'Indiana Jones en la qual li entra la ma al pit per arrancar-li el cor. Però en versió poètica, espiritual i gens sanguinària, es clar!
Em corprèn llegir-te.

Martadoes ha dit...

Jo faig llistes contínuament, però després no me les miro gaire. Em serveixen per ordenar-me les coses, no per fer memòria del què he de fer.
De persones caramel també en tinc. Em vaig comprar fa un temps una màquina caramel·litzant i em funciona molt bé!

Mireia ha dit...

Hola petita criatura,
no sé si els dos gatets que comentaves al meu bloc són els de la capçalera del teu, no sé quina és la teva història...

tot i així gràcies per la visita.
Crec que ja t'havia vist algun cop per aquests blogs de déu...

PetitaCriatura ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris.

M'he deixat de dir que també faig llistes de blogaires preferits, i en ella hi sou tots vosaltres (Tux, tu hi ets per partida doble, tonto!).

Molts petons i magarrufes.

Sergi ha dit...

Home, jo vull veure la classificació però ja. Això no és diu, que m'encanten les llistes!